El Mirall ofereix el llibre ‘La paradójica realidad de Dios (Fragmenta) i s’acosta als pessebres vivents

Hi intervenen José Cobo, filòsof autor del treball sobre Déu, i Àngels Serentill, presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

7 min lectura

Ignasi Miranda / Montse Roset

El llibre ‘La paradójica realidad de Dios’ (Fragmenta, 2020), recentment publicat, i l’adaptació dels pessebres vivents catalans a la situació de pandèmia han estat, aquest divendres 18 de desembre, els temes principals del programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja), compartits en una nova taula de testimonis. El filòsof José Cobo, membre de Cristianisme i Justícia i autor del llibre, ha destacat que “la creença en el Déu que tenim tots al cap no és, en ella mateixa, paradoxal sinó una variant de l’Àngel de la Guarda de la infantesa”. En aquesta línia, ha afegit que, “en el fons de cadascú de nosaltres, hi ha la necessitat de tenir una mena d’amic invisible com a interlocutor al qual, de tant en tant, també podem demanar ajuda”. Ha aclarit, això sí, que “en els relats fonamentals de la Bíblia, Déu no s’ajusta a allò que esperem d’un tapaforats i no es revela com una divinitat a l’ús, sinó com el qui clama per tornar a reconèixer-se de nou en l’home”. En definitiva, Cobo ha comentat que “bíblicament Déu no vol i no pot ser ell sense la resposta incondicional de l’home a la seva invocació, motiu pel qual diem que la fe és paradoxal, ja que es tracta de creure en un Déu que no es manifesta com el que desitjaríem”.

El també professor del col·legi Sant Ignasi de Sarrià ha explicat que, “com sempre s’ha entès des del punt de vista bíblic, no es tracta de comprar Déu amb sacrificis, un Déu que vol que l’home visqui fraternalment”. José Cobo, a més, ha comentat que, “en la bíblia, els capaços de Déu són els qui no sembla que comptin ni tan sols per a Déu, en contraposició als qui ens omplim la boca amb el mot ‘Déu’”. Així ha justificat el professor el fet que “el clam dels exclosos se’ns presenta com el ressò del de Déu, que intervé en la vida humana com un titellaire”. En un altre moment, ha subratllat que “l’experiència de Déu arrela en un trobar-se emparat per un ‘sí’ de fons, però descobreix la prova de foc en el silenci de Déu davant el sofriment humà”. Segons Cobo, “aquest silenci, més que un índex de l’amor de Déu, seria des de la visió jueva l’expressió d’un Déu que no vol ser sense el lliurament incondicional de l’home a la seva voluntat”. L’autor del llibre ‘La paradójica realidad de Dios’ ha justificat així el fet que “el Pare, a Getsemaní, no podia fer altra cosa que guardar silenci, perquè la Paraula de Déu sempre és encarnada, cosa que vol dir que l’única paraula és la resposta d’un crucificat en nom de Déu a la invocació que es desprèn del seu silenci”. Cobo ha recordat que “no s’ha d’oblidar que

Jesús mor perdonant els seus botxins, un perdó que no es pot entendre humanament de cap manera”.

José Cobo ha dit que “les eines que pot trobar el lector en el llibre són el text mateix, que no demana una lectura lineal, sinó que avança com en espiritual”. Igualment ha destacat que “el tema de fons és la presència del bé enmig dels inferns d’aquest món, i només pot ser l’encarnat”. A més, ha explicat que “la fe comuna s’ha de sustentar en aquells que finalment no van ser altra cosa que la seva confiança en Déu perquè, si no, no seria més que un supòsit al servei de la nostra tranquil·litat”. Després de referir-se als qui “van creure abans que nosaltres i per nosaltres contra tota expectativa, començant pel mateix Jesucrist”, Cobo ha conclòs que “creure contra tota expectativa és l’arrel de la nostra esperança, perquè no tot està perdut a causa de la seva entrega i la seva fe, encara que ens costi de creure”.

El filòsof ha apuntat, finalment, que “el Nadal ens recorda que Déu es va fer un pobre home, cosa que pot semblar una contradicció, a partir de la pregunta de com pot Déu fer-se home sense deixar de ser Déu”. Per aquest motiu i altres, Cobo ha assegurat que “Déu és en l’home com a home de Déu”, alhora que ha recordat que “Jesús no va ser només un home que va exemplificar la voluntat de Déu, sinó la seva manera de ser”. L’escriptor ha conclòs que tot plegat ens ajuda a entendre l’encarnació, “que comporta que Déu se’ns dona precisament en aquells on la bondat ha arrelat en el seu cor”.

Els pessebres vivents, en la màxima incertesa

D’altra banda, la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, Àngels Serentill, ha explicat el difícil panorama que tenen enguany aquestes expressions de cultura i religiositat popular. La dirigent ha destacat que “el nombre de visitants ha pujat molt aquesta última dècada, amb 130.000 visitants només l’any passat, i s’havia superat només el 2015 amb 137.000”. Dins aquesta “època daurada”, ha assegurat que l’entitat “ha fet el possible per reinventar el que calgui i mantenir aquestes expressions populars”. En aquesta línia, ha afegit que “globalment aquest és un moment d’incertesa, perquè sovint allò que val avui queda obsolet l’endemà”. Ha recordat que la Federació de Pessebres Vivents “treballa amb persones i amb públic de totes les edats, sempre des de la seguretat de la gent com a gran prioritat”. Serentill ha dit també que, “de les 48 entitats de la Federació de Pessebres Vivents, només un 8 per cent estan plantejant-se fer representacions vivencialment”, i ha recomanat visitar la web www.pessebresvivents.cat.

En un altre moment, Àngels Serentill ha reconegut “el principal problema en els pessebres vivents és tot el que està relacionat amb la importància de mantenir les distàncies, tant en assajos com en representacions, entre el públic i dels assistents amb l’equip de cada pessebre”. Encara ha subratllat que “els muntatges dels pessebres, sobretot els grans, són molt costosos”. La presidenta de la Federació de Pessebres Vivents ha comentat que “la decisió d’anul·lar les representacions ha tingut a veure amb la necessitat de salvaguardar la salut de les persones”. Serentill ha afirmat igualment que “els pessebres vivents tenen ganes de ser-hi, com cada any, i ara predomina la presència digital des de molts llocs”

Serentill ha revelat que “la majoria de pessebres estan fent vídeos, pel·lícules i altres muntatges audiovisuals, i tots es penjaran en el canal de pessebres vivents”. La presidenta de la federació ha anunciat que “tots els pessebres vivents seran presents, d’una manera o una altra, aquest Nadal”, i ha afegit que “cal treure les entrades al web www.pessebresvivent.cat perquè l’aforament és limitat i molt controlat, sempre a l’exterior i amb totes les precaucions”. Àngels Serentill ha animat tothom a buscar una representació a prop i a participar-hi. “Els pessebres s’han reinventat aquest any 2020, mentre totes les entitats ofereixen representacions a distància o vivencialment”, ha dit.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió inicial sobre l'ordenació episcopal de Xavier Vilanova, nomenat pel Papa bisbe auxiliar de Barcelona, en una Eucaristia que se celebra aquest diumenge a les 17 hores a la Basílica de la Sarada Família. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó 'No dormiu', un tema de Kairoi que ens ambienta en la necessitat de preparar-nos per al Nadal des de les situacions més quotidianes de la vida: https://www.youtube.com/watch?v=d0VYveVkDGY&feature=emb_logo.

Uns apunts d'actualitat, sobre la col·lecta de Càritas, aquest mateix diumenge dins la campanya 'Bon Nadal però per a tothom', sobre la recent ordenació de cinc nous diaques a Barcelona, sobre la solidaritat de moltes entitats d'Església amb les víctimes i els ferits en l'incendi d'una antiga fàbrica a Badalona, la setmana passada, i sobre el concert 'Cantem amb els sense sostre' programat per a diumenge 20 de desembre a les 12 a l'església de Santa Anna-Hospital de Campanya, han completat el programa en una nova edició, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).