El Mirall entra a les cases de colònies de la Fundació Pere Tarrés i presenta els pessebres vivents d’enguany

Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 AM, d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 24 de desembre, de les 17 cases de colònies de la Fundació Pere Tarrés, que han vist augmentat els últims anys l’interès de grups cristians per utilitzar-les, i dels pessebres vivents, que han començat les representacions amb algunes restriccions i cancel·lacions, però amb esperança de normalitzar la proposta. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació d’Albert Riu, director del Servei Colònies de Vacances de la Fundació Pere Tarrés, i Àngels Serentill Aubet, presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. Els darrers cinc anys, s’han registrat unes 38.000 estades de grups religiosos. L’Albert Centre d’Espriritualitat Pare Manyanet, de Begues (Baix Llobregat) i el de la Conreria, de Tiana (Maresme), són els més populars. Albert Riu ha destacat que “les cases de colònies de la fundació són de característiques i indrets diferents, que van des de platja a Calafell o les Cases d’Alcanar, fins al Pirineu, a Salardú, Rialp o Llívia, cadascuna amb un element distintiu”.

D’altra banda, el director de les cases de colònies de la Pere Tarrés ha recordat que “a Catalunya hi ha molts grups religiosos, parròquies i comunitats que necessites llocs de trobada per fer recessos, pregàries i altres activitat, i han trobat a en aquests llocs una oferta assequible que encaixa amb molts d’ells i alhora permet un públic molt divers, amb joves i infants però també persones de mitjana edat i fins i tot gent gran”. Igualment ha explicat que “la fundació treballa amb parròquies, escoles cristianes i moviments per a tota mena d’activitats, perquè el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans és un exemple de col·laboració múltiple, ja que presten serveis de tot tipus, en un espai ampli que permet acollir activitats de tota mena”. Albert Riu ha reconegut que “el 2021 ha tingut moments de pujada i de baixada, amb peticions de reserves i també cancel·lacions”, i que “ara en aquesta onada hi ha hagut cancel·lacions, després d’un 2020 catastròfic però amb una perspectiva de recuperació que esperem que sigui total el 2022”.

Riu, en un altre moment, ha comentat que “les mesures de precaució i prevenció pel coronavirus s’han fet molt presents en les cases de colònies, que són espais segurs com demostra el fet que no s’ha provat encara cap brot amb geolocalització en aquest espai”. També ha dit que

“s’han pres mesures de distància, d’higiene i moltes altres”. El dirigent de la Pere Tarrés ha assegurat que “allò que atrau els grups a les cases de Begues i Tiana és sobretot la proximitat de Barcelona, així com el fet que hi hagi capella, però les altres també presenten els seus atractius propis que igualment generen interès”. Albert Riu ha dit finalment que “la Fundació Pere Tarrés afronta el 2022 amb la màxima esperança de pensar que sigui un any el més normal possible o el més similar a la situació prepandèmica, però l’experiència del Covid-19 ens ensenya que ens podem fiar poc, així que el preveiem amb cautela i alhora amb la capacitat d’adaptació que els equips de l’entitat han pogut demostrar, digna d’agrair”.

Pessebres vivents actius

En la segona part de la taula, la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, Àngels Serentill Aubet, ha comentat que “l’entitat reuneix actualment 49 pessebres, dels quals una gran majoria ha tornat a l’activitat des de la primera setmana de desembre, cosa que fa un any va ser impossible, mentre que ara està sent una realitat”. Ha explicat que “el retorn es viu amb molta alegria però també amb força respecte, perquè és com si ara comencéssim de nou, perquè les mesures de seguretat han obligat moltes representacions a reinventar-se”. Ha destacat que “36 dels 49 pessebres, més d’un 70 per cent, estan en actiu, cosa que se suma als 50 anys d’activitat que celebren els de Tona i els Prats de Rei”. Serentill ha afegit que “la història dels pessebres vivents, de fet, es remunten a 60 anys enrere a la nostra terra, que són molts”.

La presidenta de la Federació de Pessebres Vivents ha explicat que les representacions “tenien més de 100.000 visitants en èpoques anteriors a la pandèmia, però ara no podrà ser tant”. Àngels Serentill ha admès que “s’han reduït aforaments, s’ha limitat tot a exteriors i s’han pres mesures per seguir les limitacions de les autoritats sanitàries”. La presidenta ha explicat, a més, que “hi va haver el cap de setmana passat dues anul·lacions de pessebres vivents, amb molt de pesar, després d’un gran esforç, perquè passa per davant de tot la protecció de figurants i visitants”. En la mateixa línia, ha afegit que “la Federació de Pessebres Vivents veu el futur amb optimisme, perquè sempre encara els anys amb aquest esperit, ja que totes les representacions comparteixen uns mateixos valors, d’esforç, constància, treball en equip, companyonia i solidaritat, amb moltes dosis d’il·lusió, sempre amb l’única finalitat de realitzar unes representacions dignes”. Ha expressat finalment el seu desig que “tota la societat assumís aquests valors”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre la gran notícia del Nadal, vista des de la preparació dels últims dies, amb les tradicionals antífones de la “O” amb què la pregària de l’Església invoca el Déu amb nosaltres. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit un fragment del la cançó ‘Oh Santa Nit’, una nadala interpretada meravellosament per Marcos Martins, per ambientar-nos la celebració del Nadal, amb el dia gran, el 25 de desembre, i també diumenge 26, solemnitat de la Sagrada Família, que enguany coincideix amb la popular diada de Sant Esteve. També ens preparem així per viure tot el temps de Nadal: https://www.youtube.com/watch?v=SpxCp4EjuXc

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat: sobre una nova aplicació de l’arxidiòcesi de Barcelona, amb el nom de ‘Full Dominical’, amb continguts habituals i nous serveis, sobre el recent confinament de l’Escolania de Montserrat per contacte amb un positiu de Covid, fet que impedeix el grup infantil participar en les misses del Gall i del dia de Nadal, sobre la presentació aquesta setmana del llibre ‘Persones i treball’, el tercer de la col·lecció OIKOS sobre economia i doctrina social de l’Església i escrit per Rafael Allepuz, actual director de Càritas Lleida, sobre el Cant de la Sibil·la i la Missa del Gall a la Catedral de Barcelona, que s’avança una hora i començarà aquest 24 de desembre a les 21.15, i sobre les crides a la pregària pel bisbe auxiliar de Barcelona Toni Vadell, amb una vetlla celebrada el diumenge 19 de desembre després del seu ingrés hospitalari a l’UCI. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 AM, Ona Mitja).