El Mirall entra en les històries del llibre ‘Testigos de un genocidio; los cristianos de Irak'

Ignasi Miranda / Montse Roset

La recent publicació del llibre 'Testigos de un genocidio; los cristianos de Irak' (CEU Ediciones, 2020) ha estat aquest divendres, 13 de novembre, el tema central del programa El Mirall de COPE Catalunya, que s’emet cada divendres a les 13.33 hores al 783 d’Ona Mitja. En aquest treball, el periodista Jaume Vives, de 28 anys, explica les seves vivències a l'Iraq entre els anys 2015 i 2017, un temps en què ell i un grup de joves van conèixer de primera mà la terrible persecució que viuen els cristians al Pròxim Orient. Després dels testimonis colpidors que van recollir en un primer viatge a l'agost de 2015, van tornar a contactar el 2017 amb persones que havien viscut ja la situació d'alliberament, amb goig en alguns casos i amb tristor en altres. Com a fruit de les dues estades a l'Iraq, es van elaborar els documentals 'Guardians de la fe' (el mateix 2017) i 'Guardians de la pau' (aquest 2020). Aquest llibre, amb textos explicatius i reflexius ben complets i també amb magnífiques fotografies molt expressives, vol situar el lector a l'Iraq de la guerra patida l'any 2014 i al mateix país alliberat el 2017.

Les històries dels protagonistes, a partir de reportatges, entrevistes i altres recursos comunicatius, ens parlen de fe, de martiri, de perdó i d'amor. De fet, aquest treball és només una mostra de la dura realitat que viuen actualment més de 200 milions de cristians arreu del món. Com ens recorda sovint el Papa Francesc, la persecució pel fet de seguir Jesús no és un fet de la història passada, sinó també d'ara mateix. El bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, en el pròleg de 'Testigos de un genocidio' citant Sant Tomàs d'Aquino, recorda que l'amor més gran és "donar la vida per un dels seus amics".

Jaume Vives ha explicat que el llibre “és un recull fotogràfic de reportatges i entrevistes, amb un primer bloc de l’any 2015, en guerra i amb patiments, i un segon amb l’Iraq alliberat el 2017, tot a partir de converses amb sacerdots, famílies i altres creients, sempre veient un canvi radical entre un viatge i l’altre”. Sobre les dues estades, el periodista ha dit que “l’origen va ser un primer viatge el 2014 al Líban, després que arribessin notícies sobre cristians perseguits, a partir de mitjans de comunicació que no són grans, sinó petits i la majoria catòlics”. Després d’admetre que al principi no es creia l’existència d’aquestes persecucions, “persones disposades a perdre feina, diners i fins i tot la pròpia vida pel Senyor”, Vives ha destacat que “persones importants van començar a destacar aquestes persecucions”, cosa que

el va anar empenyent a conèixer la veritable dimensió d’allò que els passava “a molts cristians”.

El jove comunicador ha comentat que “el primer viatge i el segon van ser molt diferents, perquè no es va poder anar als mateixos llocs, uns ocupats per Estat Islàmic el 2015 i després alliberats i altres pels canvis que hi havia”. Sobre els testimonis de sacerdots i laics, Jaume Vives ha subratllat “l’alegria i la pau amb què aquells cristians explicaven el seu testimoni, fins al punt que costa imaginar el que havien arribat a passar”. Ha relatat que “expliquen la fugida, el fet de viure famílies senceres al carrer durant setmanes i, després, en un contenidor de mercaderies”. Ha assegurat que es va sentir molt colpit “quan una família explica l’infern que ha viscut entre bromes i amb un somriure, dient que no s’han sentit mai abandonats per Déu, que no els ha deixat”. Igualment ha dit que “es mostra de manera evident la cura que el Senyor té dels més dèbils”. Entre els moments més intensos, ha recordat que “el 2017, a Mosul, els joves espanyols van celebrar, amb el sacerdot Luis Montes, la primera Missa des de la caiguda de la ciutat en mans del Daesh”.

Jaume Vives ha comentat que, “quan es comença a gratar en les històries dels cristians, es comprova que la seva vida està plena de miracles, cosa que invita el lector a decidir quina història pot ser la més impactant”. Ha sintetitzat les seves sensacions en una frase: “Ha estat un remoure el cor”. Finalment el periodista ha conclòs que “el missatge dels cristians perseguits ensenya, des del testimoni, que val la pena entregar la vida sencera a Crist”. Vives ha assegurat que “la fe creix allà on hi ha persecució”, i ha lamentat que “sovint els cristians vivim avergonyits i amb por del ‘què diran?’, de perdre la pròpia reputació i de quedar-nos sense prestigi, quan hi ha persones amb veritables motius per estar atemorits”.

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió inicial sobre el bisbe Francesc-Xavier Ciuraneta, que ens ha deixat aquest dimecres després d'una llarga trajectòria i d'haver estat titular de la diòcesi de Lleida. Després de la taula de testimonis, aquesta setmana monogràfica, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó 'Misericordias Domini, de Henryk Jan Botor, interpretada pel grup polonès format pel Cor Musica Ex Anima i l'Orquestra del Santuari de Cracòvia-Łagiewniki. És una invocació al Déu que, a partir de la Paraula d'aquest diumenge XXXIII durant l'any, ens promet pietat amorosa per a la vida eterna: https://www.youtube.com/watch?v=mxl5WIXwxts. Uns apunts d'actualitat, sobre la Cadena de Pregària per les Vocacions 2020, organitzada cada novembre per les diòcesis amb seu a Catalunya, i sobre la nova restricció de la Generalitat per al culte públic a un màxim

de 100 persones, han completat el programa en una nova edició, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja)