El Mirall presenta una nova obra de Panikkar i s’acosta a un projecte educatiu que té el suport de Mans Unides

Hi intervenen Xavier Serra Narciso, coordinador de l’edició en català del llibre ‘Una cristofania’, i Mohamed Fuad Amrani, director de l’associació ATIL a Tetuan

00:00

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

7 min lectura

Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 19 de febrer, del llibre ‘Una cristofania’, el 12è de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar (Fragmenta Editorial) i d’un projecte educatiu per prevenir la radicalització violenta de joves al Marroc, amb el suport de Mans Unides i presentat en el marc de la Campanya contra la Fam 2021. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació de Xavier Serra Narciso, coordinador de l’edició en català de la nova obra del sacerdot i gran pensador català, i Mohamed Fuad Amrani, director general de l’associació ATIL a Tetuan.

Serra Narciso ha destacat que “el gran missatge d’aquest segon llibre de Panikkar dedicat al cristianisme, que inclou diversos articles i una segona part sobre la plenitud de l’home, és que cal un canvi radical de consciència i de forma de plantejar-se l’existència”. En aquesta línia, ha afegit que “ell parla d’una cristiania, entesa com una forma de viure el fet de ser cristià després d’haver passat per una cristiandat en el primer mil·lenni i un cristianisme en el segon”. El coordinador de l’edició ha comentat també que “Raimon Panikkar diu tot en sentit d’urgència perquè, si no, la mateixa realitat se’ns rebel·larà, com expressa en algun fragment sobre la vida biològica de la terra, de la qual fins i tot afirma que es venjarà de la humanitat”. En l’altra cara de la moneda, el també professor de filosofia ha situat “una esperança per al nou mil·lenni, la cristiania, però que no és del futur, sinó de l’invisible”. Ha recordat igualment que Panikkar aposta per “superar la visió estreta que ens ha acabat imposant el pensament científic occidental els últims 500 anys”.

En un altre moment, Xavier Serra Narciso ha recordat que, d’acord amb el que ens diu Raimon Panikkar, “hem d’obrir-nos a una nova manera de veure les coses, una nova cosmovisió, i una forma renovada d’existir”. Ha explicat, a més, que “aquesta nova forma de viure que el pensador proposa té en compte que la realitat està formada d’una dimensió material, física, una dimensió conscient i humana i una altra de misteri, sagrat i allò que es diu diví”. També ha assegurat que Panikkar considera que l’home “té el repte de convertir-se en aquell eix que uneix les tres realitats”. Serra Narciso ha conclòs que “Panikkar es va sentir sacerdot en el sentit que es veia inserit en la cruïlla del món que fa possible la trobada entre les tres dimensions, en una experiència

crística que hauria de ser el nucli de la confessió de fe cristiana”, segons ell. En la mateixa línia, ha aclarit que “dir que Jesús és el Crist comporta precisament aquesta cruïlla”. El filòsof ha comentat, a més, que “la trobada interreligiosa és inevitable, i així la va viure Raimon Panikkar quan deia, per exemple, que va marxar a l’Índia com a cristià, s’hi va fer hindú i va tornar budista sense deixar de ser cristià”. Xavier Serra ha explicat que “aquesta trobada interreligiosa provoca sempre una necessària revisió intrareligiosa, segons Panikkar, i un replantejament de les pròpies conviccions religioses i culturals”.

D’altra banda, Xavier Serra Narciso ha dit que “aquesta cristofania ve a ser una assumpció existencial de la trobada interreligiosa”. El coordinador editorial del llibre ‘Una cristofania’ ha assegurat que “la segona part ofereix grans textos molt profundament escrits i meditats, com a resultat de tota una vida, des d’una experiència viscuda”. Ha afegit també que Panikkar “tenia capacitat de veure més enllà de la seva època, alhora que obre moltes perspectives, amb un text molt suggeridor per al cristià i per al qui no ho és”. A més, segons Serra Narciso, “pot servir de teràpia molt recomanable”.

Projecte de Mans Unides al Marroc

D’altra banda, un projecte de Mans Unides al Marroc és el tema que ha tractat el Mirall, a la mateixa taula, amb el segon testimoni de la Campanya contra la Fam 2021, amb el lema “Contagia solidaritat per acabar amb la fam”, iniciativa anual que vivia diumenge 14 de febrer la col·lecta a les esglésies. L’organització catòlica, però, manté obert el web www.mansunides.org i el canal que permet rebre donatius a partir de l’aplicació Bizum, en el número 00051. Mohamed Fuad Amrani, director general de l’associació ATIL de Tetuan, ha explicat que “la prevenció de la radicalització violenta de joves, a la qual es dedica l’entitat, és des de l’àmbit educatiu un projecte que vol implementar, dins el sistema públic del Marroc, un nou model d’educació que, a través d’allò que és paraescolar, transmeti valors per contrarestar la tendència que porta molts nois i noies en exclusió social a processos de radicalització violenta”. Igualment ha explicat que “actualment el producte es duu a terme en sis centres pilot”, i ha afegit que espera “les bones pràctiques serveixin perquè el projecte s’ampliï a altres zones del nord del Marroc”.

Fuad Amrani ha comentat que “el treball amb els alumnes constitueix una primera etapa que dona pas a un acompanyament perquè els joves, dins del seu barri o comunitat, organitzin activitats culturals o esportives perquè transmetin les competències adquirides, en una educació inter pares”. En una tercera etapa, segons ha explicat l’educador, “l’objectiu

final és que aquests nois i noies puguin exercir un lideratge positiu i tinguin capacitat d’incidir en polítiques públiques dirigides a joves”. El director d’ATIL ha assegurat que, “per treballar amb els alumnes dels centres escollits, es desenvolupen eines pedagògiques, guies metodològiques, en què se’ls indiquen maneres de realitzar activitats de teatre, creativitat, comunicació en xarxes socials, organització de fòrums de debat i altres propostes, sempre amb l’objectiu de tractar temes relacionats amb drets humans i la ciutadania i que serveixin per impregnar en els joves cultura democràtica, que és la millor vacuna contra la radicalització”.

Finalment, Fuad Amrani ha dit que “aquest programa no pretén només cobrir les necessitats bàsiques dels alumnes, sinó sobretot empoderar-los perquè puguin prendre la iniciativa, autoorganitzar-se, tenir capacitat de protegir els més vulnerables dins la seva comunitat i, en definitiva, aconseguir que desenvolupin tant com sigui possible el seu sentit del bé comú, perquè siguin, ara i en el futur, ciutadans productius que reverteixin en la seva comunitat tots els ensenyaments rebuts”. A més, l’educador ha conclòs que “les greus conseqüències de la pandèmia, que també s’estan patint a Espanya, porten a situacions extremes en un país com és el Marroc, on ningú no pot ajudar els vulnerables més afectats per la crisi, cosa que fa que aquest any, més que mai, tingui sentit col·laborar amb una organització essencial com Mans Unides”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre l'acte i celebració eucarística 'Sent la creu', programat per a aquest diumenge I de Quaresma a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb la presència de la Creu de Sant Climent (Veneçuela) i el cardenal Balthazar Porras. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó 'Déu té nom', un tema d'Albert Taulé, amb lletra en català de Joan Soler Amigó, per ambientar el missatge de l'inici de la Quaresma i, sobretot, d'aquest diumenge, el primer d'aquest temps fort: https://www.youtube.com/watch?v=ttgDMdnGilI

Uns apunts d'actualitat sobre la celebració eucarística del diumenge 14 de febrer a l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi per recordar les persones sense llar que han mort l'últim any, sobre el protocol obert per l'Arquebisbat de Tarragona per esclarir un cas de possible abusos sexuals comesos pel sacerdot Manel Fuentes, rector de la Selva del Camp, i sobre el comunicat de la Coordinadora de Confraries i Germandats de Setmana

Santa en què confirma que no es podran fer tampoc aquest any processons al carrer, han completat el programa en una nova edició, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).

Herrera en COPE

Herrera en COPE

Con Carlos Herrera

Lunes a viernes de 06:00h a 13:00h

Programas

Último boletín

05:00H | 26 NOV 2024 | BOLETÍN