El Mirall s’obre al llibre religiós per Sant Jordi i s’acosta a la festa de Sant Benet Menni
Hi intervenen Joan Bové (Claret), Ignasi Moreta (Fragmenta), Quique Fernández (Paulinas) i Alejandro Florit, director d'Identitat de l'obra de les Germanes Hospitalàries
Madrid - Publicado el - Actualizado
8 min lectura
Ignasi Miranda / Montse Roset
El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 AM, d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 22 d’abril, de la Diada de Sant Jordi des de la visió de les editorials especialitzades en llibre religiós i també de la festa de Sant Benet Menni, que les obres de les Germanes Hospitalàries presents a Catalunya celebren aquests dies. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació de Joan Bové, director general de Claret, Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, Quique Fernández, responsable de promoció de Paulinas, i Alejandro Florit, director d’Identitat Hospitalària de les Germanes Hospitalàries. Bové ha explicat que “Claret viu amb alegria el retorn d’un Sant Jordi com els anteriors a la pandèmia”. Ha recordat que “a la llibreria del carrer Roger de Llúria 5 de Barcelona, es pot trobar tot el que s’ofereix des de l’editorial”. Entre les novetats, ha destacat ‘Els 7 superpoders de la felicitat’, de Juanjo Fernández, ‘Economia i ecologia’, de Bernat Sellarès, el llibre de poemes ‘Antífones del silenci’, un recull de pregàries de Jordi Fuster, ‘En temps difícils un xic de felicitat’, de Josepa Forns, ‘Els nous moviments eclesials i els papes’, del cardenal Lluís Martínez Sistach, ‘Trabajo social, una profesión para contar: once relatos en primera persona’, coordinat per Enric Benavent i Helena Requena, i ‘Sant Maurici, patró dels tintorers, de Lluís Cortada i Puig.
En un altre moment, el director de l’editorial Claret ha comentat que “el llibre religiós pot aportar molt en la postpandèmia i nova normalitat, com també en el context de la guerra a Ucraïna, una situació delicada que completa aquests moments vitals en què ens enfronten al desconegut, perquè la por al desconegut és una de les grans quimeres humanes, encara que tot ho posem en mans de Déu per afavorir unes societats més inclusives i perquè no excloguem ningú”. Per la seva banda, l’editor de Fragmenta, Ignasi Moreta, ha destacat que “la festa de Sant Jordi, com cada any, és ciutadana i molt especial per a tothom, però no pas perquè ho diguin les autoritats civils, sinó perquè forma part d’un sentiment majoritari, que és el de viure el dia al carrer, com així es farà des de Fragmenta al Passeig de Gràcia cantonada amb el carrer Rosselló de Barcelona, amb la idea de fer trobada amb els lectors”. Entre les novetats, ha destacat ‘Pandèmia i postveritat’, de Jordi Pigem (publicat al desembre ja en la cinquena edició en català i en castellà), “que trenca el discurs únic amb un relat diferent de l’oficial des d’una crítica a la tecnocràcia”, i ‘Diàlegs d’ultratomba: psicoteràpia amb 18 personatges de la història’, de Manuel Villegas, un catedràtic de
psicologia que treballa sobre una sèrie de temes, entre ells la impulsivitat, l’anorèxia, la projecció narcisista dels fills o la dependència afectiva, que tenen a veure amb la condició humana i amb la forma de ser del món, tot a través de diàlegs amb grans personatges de la història i des d’un diàleg fictici”. Moreta, a més, ha comentat que “el llibre de temàtica religiosa sempre ha volgut donar elements de reflexió i discerniment, com es veu en el llibre de Jordi Pigem, tot des d’una posició de profunditat i enteresa”.
I Quique Fernández, representant de les Paulinas i diaca, ha explicat que “Sant Jordi és una festa i, per tant, un dia de celebrar la joia, tot en un gran espai d’intersecció entre la dimensió religiosa i la popular, del carrer”. Ha anunciat que “hi haurà a Paulinas, a la Ronda de Sant Pere, els autors Pablo d’Ors, que signarà de 13 a 14 hores, Daniel Arasa, de 17 a 18 hores, i Oriol Jara, de 18 a 19”, amb “la llibreria oberta ininterrompudament de 9 a 20 hores”. El responsable de promocions de San Pablo ha recomanat “el llibre ‘Espíritu Santo, fuente inagotable de vida’, que recull les catequesis del Papa sobre aquest tema, ‘Escuchando el eco de tu voz; 31 días con María’ i finalment ‘Me gusta orar así’, amb textos de pregària per a famílies. Finalment Quique Fernández ha assegurat que “el llibre d’espiritualitat ens ofereix fer créixer l’esperança i que la incertesa ens pesi menys, encara que no desaparegui del tot”. En aquesta línia, ha afegit que “el llibre religiós és el vehicle de fe, de paraula de Déu i, pe tant, d’autèntic sentit per a la vida”.
Festa de Sant Benet Menni, el 24 d’abril
A la segona part del col·loqui, el director d’Indentitat Hospitalària de les Germanes Hospitalàries, Alejandro Florit, ha presentat Sant Benet Menni (1841-1914) com “un home de sensibilitat extraordinària que es commovia quan veia persones que patien i eren marginades en la seva època, centrant-se en les dones amb problemes de salut mental, que avui seria l’estigma social des de la perspectiva de gènere”. Ha lamentat que “la societat continua apartant aquestes persones ara, 140 anys després”. Del sant, ha recordat que “Benet Menni, en veure el poble patint, va organitzar una xarxa de centres per atendre aquestes persones, amb María Angustias Giménez i María Josefa Recio, fundadors tots tres de les Germanes Hospitalàries, en crear centres que van voler dignificar i respectar aquestes persones”.
Florit ha explicat, a més, que “avui l’obra de la congregació de les Germanes Hospitalàries, des de la fundació el 1881 a Ciempozuelos (Madrid), és present en 4 continents i en 25 països i, només a Espanya, s’han atès aquest any passat 210.000 pacients amb centres assistencials en 12 comunitats autònomes, gràcies a les germanes,
més de 10.000 treballadors i 800 voluntaris”. El director ha apuntat que “els centres atenen sobretot la salut mental, però també altres àmbits com ara la recuperació del dany cerebral o altres trastorns neurològics”. Pel que fa a Catalunya, Alejandro Florit ha dit que “hi ha cinc grans centres: l’Hospital de Sant Rafael, l’Hospital Benet Menni de Sant Boi, el Sagrat Cor de Martorell, la Mare de Déu de la Mercè d’Horta i finalment un centre monogràfic en discapacitat intel·lectual a Caldes de Malavella”. Ha revelat que “s’han atès a Catalunya 10.000 persones només l’últim any”.
Alejandro Florit, que ha parlat aquests dies passats sobre vulnerabilitat, concretament amb dues sessions dijous 21 d’abril a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona i al Sagrat Cor de Martorell, ha comentat que aquest problema “és una característica inseparable de qualsevol ésser humà, des que neix fins que mor, però tendim a oblidar-nos-en, perquè la societat ens imposa missatges en clau d’èxit per tenir poder, diners, una vida millor i, en definitiva, la felicitat”. Ha lamentat igualment que “moltes persones queden apartades i són rebutjades sistemàticament, en un model de societat que ens deshumanitza i que és mentider perquè aconseguir fama, diners o poder no ens està garantint de cap manera la felicitat, cosa que hem vist amb la pandèmia, que ens genera un gran estrès”.
El dirigent de les Germanes Hospitalàries ha destacat que “la salut mental hauria de ser més cuidada, la qual cosa no s’ha vist en les administracions, que no han invertit gaire, tot i que també cal que siguem capaços de sensibilitzar davant aquesta problemàtica de la salut mental”. També ha dit que “Germanes Hospitalàries treballa des de fa anys en la sensibilització perquè la societat desestigmatitzi aquestes persones, sense vergonya a l’hora de demanar ajuda perquè els entorns acompanyin els malalts”. Florit ha posat, com a exemple de col·laboració de les hospitalàries, la producció d’un curt “finalista dels Goya, titulat ‘Votamos’ i que ajuda a reflexionar sobre els prejudicis que tots tenim davant la malaltia mental”. Finalment el director d’Identitat de la institució hospitalària ha recordat que “cada centre té una pàgina web, tots connectats amb un lloc general de la institució, www.hospitalarias.es, amb tots els serveis i el potencial solidari”.
Reflexió i actualitat
Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre les celebracions dels patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, enguany amb el 75è aniversari de l'entronització de la imatge de la Moreneta. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit la cançó 'Canta Al·leluia al Senyor', un tema de Linda Stassen interpretat per un dels nombrosos grups de
lloança per ambientar la celebració d'aquest vuitè dia de Resurrecció, el Diumenge de la Divina Misericòrdia: https://www.youtube.com/watch?v=DRQYooCOXPk
Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat: sobre la nova situació en què les mascaretes ja no són obligatòries en espais interiors, decisió que afecta també les esglésies i reunions religioses, sobre el III Congrés 'Teologia del cos', programat per a aquest dissabte a la parròquia de la Miraculosa de Barcelona (carrer Consell de Cent, 110) i organitzat per Notemo, i sobre la visita de la consellera Lourdes Ciuró i la directora general d'Afers Religiosos aquest dimecres a les Benetes de Montserrat. Hem acabat amb una felicitació al cardenal Joan Josep Omella pel seu 76è aniversari, que havia celebrat aquest 21 d'abril. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 AM, Ona Mitja).