El Mirall analitza les Jornades de Qüestions Pastorals i presenta el llibre ‘Música i inspiració’

Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 29 de gener, de les 56es Jornades de Qüestions Pastorals, organitzades pel Centre Sacerdotal Rosselló i dedicades als reptes de l’encíclica ‘Fratelli tutti’, i del llibre ‘Música i inspiració’ (Fragmenta Editorial), en què el violinista Arthur Abell recull converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, compositors que reconeixen la presència de la força de l'Esperit en les seves obres. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació del prevere Lluís Tusquellas, director del Centre Sacerdotal Rosselló, i el musicòleg Oriol Pérez Treviño, autor d’una de les introduccions del volum. Tusquellas ha destacat que “la conclusió més important de les Jornades Pastorals és que l’amor fratern serà la solució a totes les crisis que pateix la humanitat”. En aquest línia, ha recordat que “el missatge de la nova encíclica del Papa es dirigeix a tots els homes”, i que “els cristians hem de fer-lo arribar a tothom”. Igualment ha dit que “la nostra societat és un món tancat perquè només inclou alguns i n’exclou altres”. El sacerdot ha assegurat que “és útil fer trobades perquè el missatge arribi a la gent”.

En un altre moment, Lluís Tusquellas ha explicat, sobre la primera jornada, que “Joan Torra va fer, en la presentació, un resum de cada capítol de l’encíclica, comparant-la amb la ‘Laudato si’, i va triar les frases més rellevants, considerant la universalitat del missatge i remarcant com la caritat pot canviar el nostre món, amb aquestes actituds que el Sant Pare subratlla: l’amabilitat, el coneixement recíproc i altres, per concloure que ens espera una feina joiosa”. Sobre la segona sessió, a càrrec de Joan Costa, és important aturar-se, segons Tusquellas, en “les crítiques a Francesc per la ‘Fratelli tutti’ amb l’argument que li manca fonamentació teològica i cristològica i el fet que no segueix la tradició de les encícliques socials, mostrant la llum de la fe en aquestes qüestions”. Ha comentat igualment que, “en aquesta ponència, s’ha mostrat com, en els ensenyaments de la doctrina social de l’Església, hi ha sempre una continuïtat i una novetat, per la qual cosa cal llegir els documents a la llum de la tradició eclesial perquè siguin entenedors”. El director del Centre Sacerdotal Rosselló ha aclarit que, partint del que ha dit Joan Costa, “els fonaments teològics, encara que no hagin estat especificats, es poden trobar espigolant-la i entenent que la intenció del Sant Pare d’arribar a tot el món és proclamar les exigències ètiques de la fraternitat”.

Lluís Tusquellas ha destacat, de la segona jornada, el fet que Joan Fontrodona, director del Departament d’Ètica Empresarial de l’IESE, “va dir que el nou model econòmic de la ‘Fratelli tutti’ és absolutament necessari i també possible, tot i que és molt difícil”, alhora que va aclarir que “s’ha d’adaptar a la realitat de l’empresa i de tots els seus membres, com també pensant en el bé comú”. El responsable de les Jornades Pastorals ha conclòs, a partir de la intervenció de Fontrodona, que “la nova teoria econòmica ha de posar les persones en el lloc del benefici, com a prioritari: primer les persones”. Finalment, sobre la quarta i última sessió, Tusquellas ha recordat que “Domènec Melé va situar la fonamentació ètica del pensament d’aquesta encíclica en la fraternitat cristiana, perquè tots som germans i tenim un Pare comú”. Finalment, com a síntesi general, el director del Centre Sacerdotal Rosselló ha comentat que “el principal missatge cristià de l’encíclica és sobre l’amor i la fraternitat universal, i serà la solució a les crisis actuals del nostre món, des de l’aprenentatge del veritable diàleg, la col·laboració i la desitjable justícia, que faran un món més humà”. En el web www.opusdei.cat es poden trobar els enllaços per seguir les ponències.

Fonament espiritual de la música

D’altra banda, hem parlat del llibre 'Música i inspiració', en què el violinista Arthur Abell recull converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg. Aquests grans músics de finals del segle XIX tenen en comú que reconeixen, dins aquestes confessions, la presència de la força de l'Esperit en les seves composicions. De la mà Fragmenta Editorial, tenim a les mans un gran treball publicat en català a partir de la realitat del procés creatiu, una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació i desig ardent. L'autor parteix de la idea que, per molt bona que sigui l'execució, no hi haurà cap composició que perduri si no té inspiració, entesa com l'activació de totes les facultats humanes. Des de tot el potencial de l'ànima, els grans genis creadors comuniquen aquesta riquesa als altres. A més, ens invita a conèixer el context cultural europeu de principis del segle xx a partir de l'experiència vital dels seus protagonistes.

Oriol Pérez Treviño, autor d’una de les introduccions del treball, ha explicat que Arthur Abell “vol oferir el potencial de la inspiració, que té un origen enigmàtic, misteriós i iniciàtic que cal relacionar amb l’espiritualitat, amb la qual cosa compondre té a veure amb una qüestió misteriosa i enigmàtica que ell no dubta a relacionar amb la divinitat”. Pérez Treviño ha subratllat que “els autors, en el moment en què viuen la inspiració, entren en un estat de consciència no obeït per la raó”. En la mateixa línia, ha assegurat que els músics “no permeten dir què hi ha

en aquell estat, perquè hi ha una força que és, segons les tradicions, el nom de Déu”. El musicòleg ha afirmat que, “ja des del romanticisme, es deia que la música podia expressar allò inefable, cosa que fa pensar que és manifestació de Déu perquè, més enllà de les creences, ens situa en una experiència que obre a la transcendència, ja que ens relliga a una totalitat que sovint no podem percebre en la vida quotidiana”.

Oriol Pérez Treviño, sobre la seva introducció, ha dit que ha intentat fer-la “a partir d’un fet, que és que l’any que expirava el termini que havia marcat Johannes Brahms és el mateix en què apareixen unes obres literàries relacionades amb un moment de pèrdua del sentit espiritual”. En la mateixa línia, ha afegit que aquella voluntat de Brahms, la de “no publicar res fins que passessin 50 anys de la seva mort, coincideix amb un moment en què la consciència humana està desprovista d’aquest sentit, almenys a Occident”. L’autor de la introducció de ‘Música i inspiració’ ha recomanat el llibre “no només a la gent del món musical, sinó a tothom que estigui interessat per les qüestions fecundes i elevades”. I ha conclòs que “el fet que grans referències de la història de la música occidental parlin en termes de la seva relació amb la divinitat és interessant tant en els qui estan més posats en la música clàssica com entre els més coneixedors de temes de religió”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre les celebracions de Sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors, i la crida del cardenal Joan-Josep Omella perquè no hi hagi confrontació tant en la vida política com en la societat en general. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó "Us necessito", versió en català del grup Worship.cat a partir d'un tema de Mat Maher. Amb aquesta reflexió vocacional, a partir de la resposta als ensenyaments de Jesús, hem ambientat aquest diumenge IV durant l'any i també dimarts vinent, festa de la Candelera i Jornada Mundial de la Vida Consagrada:

https://www.youtube.com/watch?v=z4Ou-_6M3vY.

Uns apunts d'actualitat sobre l'última activitat de la V Setmana de la Bíblia (presentació de l'evangeli de Marc amb Mar Pérez des de Lleida), sobre un recés per a catecúmens dirigit pel bisbe Sergi Gordo diumenge passat i sobre la VII Vetlla de Pregària davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, programada per a aquest dissabte per demanar el seu tancament, han completat el programa en una nova edició, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).