El Mirall entra en el Dia de la Caritat i presenta la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres 4 de juny de la campanya de Corpus 2021, Dia de la Caritat, i de la nova col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani (Fragmenta Editorial), que acaba de publicar els seus tres primers llibres: ‘La gravetat i la gràcia’ (Simone Weil), ‘El sagrat’ (Rudolf Otto) i ‘Veig Satanàs caure com el llamp’ (René Girard). Ha estat en una taula de testimonis amb la participació de Luis-Miguel Luna, adjunt a la Presidència de Càritas Catalunya, i els introductors dels treballs ara editats: Pau Matheu (Weil), Raül Garrigasait (Otto) i Víctor Pérez i Flores (Girard). Luna ha resumit la campanya de Corpus, amb el lema general ‘Amb mi m’ho fèieu’, i ha explicat que, “a l’hora de plantejar-la, Càritas Catalunya va pensar el missatge que podia transmetre a la societat, després d’un llarg i dur de pandèmia”. El dirigent de l’entitat catòlica ha destacat que, “durant els confinaments, van tornar a sortir molts llaços de fraternitat entre persones i comunitats, que es transmetien esperança”.

Luis-Miguel Luna ha explicat també que, “des de Càritas Catalunya, el tema principal invita a ser més poble a través de gestos concrets”. Igualment ha subratllat que, “davant de la situació actual, és important arribar a un consens davant determinats temes que són molt urgents per combatre l’exclusió social al nostre país, des de dos factors que colpeixen durament bona part de la ciutadania: el treball precari i indecent i la manca de treball, d’una banda, i la manca d’habitatge digne per a totes les persones, de l’altra, amb situacions dramàtiques de desnonament a famílies sense recursos”. L’adjunt a la Presidència de Càritas Catalunya ha comentat que “és un moment important perquè hi hagi una aposta decidida per polítiques socials més actives, ara que tenim nou govern, i també s’assoleixi un consens entre els partits polítics perquè puguem trobar entre tots solucions per als qui estan patint una situació molt difícil ara i de cara a la postpandèmia”.

Sobre el vincle entre l’acció de Càritas i el Corpus (l’Eucaristia), Luis-Miguel Luna ha assegurat que l’entitat catòlica, en dates com aquestes, “sempre fa una crida a la fraternitat, que no és només l’ajuda econòmica, que també hi ha de ser i està molt bé, sinó sobretot que ens plantegem que la caritat no té fronteres i es desenvolupa en xarxa, tot des del lema que invita a ser un sol poble de 7.000 milions de persones, els habitants del planeta”. En aquesta línia, ha dit que “si volem canviar la situació, cal modificar el nostre estil de vida, ser persones més properes i afables i, des d’un canvi de mirada que ens apropi a la realitat, fer plausible la paràbola del bon samarità”. També ha plantejat la necessitat de “canviar el temps i escoltar les persones que tenim al costat, sense passar de llarg”. Finalment Luna ha invitat tots els oients a “ser llavor i altaveu d’aquesta situació que reclama solucions noves”, tot amb “un gest molt senzill: fer-se una fotografia ‘selfie’, posant-se a la mà el hashtag ‘Siguem més poble” i difondre aquesta senzilla acció a les xarxes socials, perquè tots configurem un sol poble i més comunitats, formant part d’una mateixa família”.

Nova col·lecció de Fragmenta sobre pensament

D’altra banda, la recent publicació de la nova col·lecció de Fragmenta en català, Biblioteca de pensament contemporani, ha estat motiu perquè els introductors dels tres primers llibres, dos d’ells també traductors, hagin fet una petita presentació de les edicions. Pau Matheu Ribera, introductor i traductor de ‘La gravetat i la gràcia’ (Simone Weil), ha explicat que “el pensament de Weil assumeix la complexitat de la realitat, atrevint-se a pensar el món real amb la seva riquesa i les seves contradiccions, sense intentar amagar-les”. A més, ha dit que “aquesta manera de fer filosofia es mostra molt en aquest llibre, que són uns fragments d’onze dels seus quaderns, sobre una realitat en què pensa, que és inesperada, que no encaixa i alhora que se li imposa com una realitat indubtable, tot a partir d’experiències místiques, que és la realitat del sobrenatural”. Pau Matheu ha assegurat que “les idees fonamentals de ‘La gravetat i la gràcia’ són que la naturalesa humana està sotmesa a una gravetat moral anàloga a la que domina la matèria, fet que provoca que la gravetat humana domini la força, i també que hi ha alguna cosa, la gràcia, que fa que ens en puguem alliberar, en una intervenció del sobrenatural que ens dona respir i llibertat, i ella explora la relació entre aquests dos elements”.

Per la seva banda, Raül Garrigasait ha presentat el pensament de Rudolf Otto com el d’un home que “va interessar-se per religions del món, va aprendre sànscrit i va conèixer l’hinduisme, el budisme zen i altres expressions religioses”. Ha comentat que, “a partir d’aquests coneixements, va escriure ‘El sagrat’, per reflexionar sobre el fenomen universal, un element que inspira por i alhora pot resultar fascinant i atractiu”. Ha presentat la definició de la dimensió sagrada com una realitat que, “segons Rudolf Otto, és irracional”. Igualment Garrigasait ha conclòs que el pensador “explica molt be una divergència, que és el fet que es va desenvolupar, al llarg de la història del cristianisme, un pensament racional que no és allò que ens permet accedir a l’experiència del sagrat, sinó una altra cosa per sota de tot això”. L’escriptor i traductor ha assegurat que, a partir del pensament d’Otto, “les construccions teològiques més sistemàtiques cobreixen, colguen o amaguen el sagrat d’alguna manera”. Ha conclòs que “el llibre ens obre els ulls davant una experiència humana que sovint tenim més o menys reprimida, que és tot just aquesta experiència irracional del sagrat, anterior a la moral i a la raó”.

Finalment, Víctor Pérez i Flores ha comentat el llibre ‘Veig Satanàs caure com el llamp’ (René Girard), traduït per Mayka Lahoz. Ha dit que “la principal aportació del pensament antropològic de Girard és posar el dit a la nafra sobre l’origen del sagrat, que és violent segons el pensador, perquè allò que crea aquesta dimensió és una violència que, mitjançant el ‘tots contra u’ s’exerceix sobre una víctima”. Ha recordat que “René Girard denuncia que aquesta és una manera d’entendre la religió que tapa les nostres culpes i crea un món injust”. Ha reivindicat el “ser responsables per evitar caure en la violència unànime que se suposa que dona origen a la societat”. Víctor Pérez ha recordat que, en aquest treball, l’autor “entra a discutir antropològicament quina és la novetat de Jesús de Natzaret, que és denunciar l’origen violent que es troba a les religions antigues” Pérez i Flores ha elogiat “la capacitat que té Girard de fer entrar els textos cristians, o que parlen de Jesús, sense fer esment a una revelació o un dogma de fe, cosa que dona oportunitat d’entrar en debat amb un públic molt ampli, fora de les tradicions religioses”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre la Memòria 2020 de Càritas Diocesana de Barcelona, amb dades per reflexionar i per actuar. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó 'El vespre abans', tema d'Albert Taulé i amb lletra de Joan Soler Amigó per ambientar la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, que celebrarem aquest diumenge: https://www.youtube.com/watch?v=wUYafwaR4nc.

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat sobre la Memòria de les Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell, sobre la recent elecció de Lucía Caram com a priora del Monestir de Santa Clara, de les dominiques de Manresa, i sobre el nomenament d'Eduard Pire com a nou secretari general i canceller del Bisbat de Terrassa. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).