El Mirall s’uneix a les celebracions marítimes del Carme i reflexiona sobre el pensament de Simone Weil

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres 16 de juliol de l’Apostolat del Mar, coincidint amb la festa de la Mare de Déu del Carme, i del pensament de Simone Weil, amb motiu de la publicació en castellà del llibre ‘El silencio de Dios’ (Fragmenta) i la recent difusió d’un dels quaderns de Cristianisme i Justícia sobre la mateixa filòsofa francesa de pares jueus, amb el títol ‘Llum i ombres’. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació del diaca Ricard Rodríguez Martos, director de Stella Maris i delegat de l'Apostolat del Mar a l’arxidiòcesi de Barcelona, el catedràtic d’Història Josep Otón, autor del llibre sobre Weil, i el professor d’Ètica Oriol Quintana, que ha elaborat el pròleg del quadern del centre d’estudis vinculat als jesuïtes de Catalunya. Rodríguez Martos ha lamentat que “aquest any malauradament no s’ha pogut organitzar tampoc la processó marinera, que aplegava moltíssima gent, i calia ser prudents”. Ha aclarit que “l’únic acte és una Missa a l’església de Sant Miquel del Port, amb un aforament molt limitat”.

D’altra banda, el diaca i professor de Nàutica ha explicat que “aquest any l’Apostolat del Mar ha estat treballant amb bastant normalitat, pel que fa a la residència i els vaixells de càrrega”. Ha recordat que “fins fa dos mesos no deixaven baixar els tripulants a terra, però ara ja van sortint i utilitzen el servei de mini-bus, mentre continua aturada l’oficina d’assistència als tripulants dels vaixells de creuer, perquè ara no poden trepitjar terra encara que ja en comencin a arribar”. En un altre moment, el delegat de l’Apostolat del Mar ha comentat que “Stella Maris ha estat sempre el nom dels centres d’aquest àmbit eclesial, sempre una realitat lligada a l’altra”. Ha aclarit que “l’organització a nivell internacional ha passat a dir-se oficialment Stella Maris des de fa un parell d’anys, però sempre, en qualsevol cas, es basa en el lema ‘la llar lluny de la llar’, cosa que significa acolliment i posar-se a plena disposició de la gent de mar pel que pugui necessitar a nivell humà i espiritual, sense distincions de raça, cultura o religió”.

A més, Ricard Rodríguez Martos, ha dit que “la prioritat de l’Apostolat del Mar és sempre estar atents a les necessitats de la gent de mar, actitud que obliga a adaptar la tasca als moments històrics i les circumstàncies, com es va veure l’any passat amb l’inici de la pandèmia”. Ha destacat que Stella Maris “es va veure obligada a fer un gran esforç, en no poder ni tan sols visitar els vaixells, fet que va provocar que es potenciessin més les xarxes socials”. El diaca ha reiterat que “s’està funcionant ara amb força normalitat” i que, “quan es pugui tornar a obrir l’oficina i estar en contacte amb els tripulants dels vaixells, caldrà reorganitzar el servei”. Finalment ha subratllat que “es necessiten voluntaris” i ha ofert com a contacte el telèfon 629 27 13 91 “per parlar-ne”.

Llibre i reflexions sobre Simone Weil

D’altra banda, en els minuts dedicats a Simone Weil, Josep Otón ha explicat que la gran filòsofa “és un personatge fascinant i polièdric”, i ha justificat el seu acostament a la pensadora “en la dimensió educativa i des del punt de vista del totalitarisme, tant el nazi com el soviètic i el de la Guerra Civil espanyola”. Ha aclarit, en tot cas, que Weil vol “aprofundir en la seva experiència religiosa, tant des dels contactes que va tenir amb el catolicisme com en la recerca de Déu i de l’absolut que va viure durant la seva trajectòria”. El professor d’Història ha dit que, “com que Weil no va publicar cap llibre en vida i només queden d’ella algunes cartes, anotacions o escrits o articles de revistes, hi ha el missatge que Déu d’alguna manera es manifesta i s’amaga”.

El catedràtic ha assegurat que “la seva reflexió, com també l’experiència personal, ens permet trobar maneres de reconèixer aquesta manifestació de Déu, tenint present que un món no creient no el reconeix, i ella, des de la lluita per la justícia en les formes religioses, ens permet descobrir vies per a aquesta trobada amb Déu i ens dona pistes per entendre l’aparent silenci de Déu, així com per acostumar-nos a aquesta absència com un camí de purificació i per anar afinant la interioritat per estar més reflexions i propiciar una trobada”.

Otón, a més, ha afirmat que “el cristià no practicant, com també el practicant, el no cristià i tothom, té una recerca de Déu”. Ha afegit que “aquí hi ha una de les grandeses de Simone Weil, que era no creient i, quan té contactes amb el catolicisme, es passa d’un amor implícit a Déu a un implícit”. El professor ha conclòs que “l’experiència de la pensadora és molt rica i profunda, a més de ser molt analitzada, perquè no es va deixar portar per les emocions, sinó que tot s’ho va pensar”. Ha conclòs que “té molt a dir als qui busquen Déu” i que “ens dona eines amb la seva anàlisi de textos de la Grècia clàssica, de la Bíblia i d’altres religions”.

I per la seva banda, Oriol Quintana ha explicat que “hi ha moltes coses de Weil que són fascinants”. Ha recordat, de quan va començar a conèixer-la, que “crida l’atenció la seva biografia, perquè no es va dedicar a la filosofia des d’una càtedra, sinó des de l’escola”. Quintana ha comentat que “va treballar el seu pensament des de l’experiència, quan va conèixer el món obrer davant la influència del socialisme”, i que “hi ha molt pocs filòsofs professionals que facin una cosa així”. Igualment ha recordat que la pensadora “va posar tot l’esforç a depurar l’expressió i, per tant, a escriure només allò que es vol dir, cosa que fa molt fàcil de llegir el seu pensament, precisament a través de la seva escriptura”. Ha destacat que “el valor de la contribució de José Ignacio González Faus no es troba en les novetats que ell aporta, com es va veure quan es va organitzar el congrés” del qual emana el quadern. En aquesta línia, ha afegit que “els congressos sobre Simone Weil són més actes d’amor cap a la pensadora que no pas nous descobriments d’ella”.

Quintana ha apuntat que “poder escoltar l’impacte de Simone Weil en un gran teòleg com González Faus sempre és molt interessant, juntament amb les reflexions d’una neboda de Weil, que sempre és una mica més novedós”. Finalment Quintana ha assegurat que “la gent allunyada de la fe trobarà en Weil una persona preocupada per la veritat, un impuls molt pur i desinteressat, fins al punt de sacrificar creences pròpies només per trobar la veritat”. Per contra, ha dit que, “per als més implicats en la fe, Simone Weil ofereix una visió molt seriosa de la creença, com es veu en el fet que va decidir no batejar-se perquè veia coses en l’Església que no li quadraven, com ara la forma de creure els dogmes o l’intent d’aliar-se amb el poder i l’embolic de les doctrines que són contradictòries i incoherents”. Ha conclòs que “és molt important conèixer aquesta visió precisament per créixer en la pròpia fe”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre l'ordenació diaconal de cinc seminaristes de Barcelona, aquest diumenge (18.00h) a la Basílica de la Sagrada Família. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit un fragment de la cançó 'Tu, Jesús', tema del grup Kairoi per ambientar la litúrgia d'aquest diumenge XVI durant l'any:

https://www.youtube.com/watch?v=jIPmhkySCAY

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat sobre el recent nomenament de Dídac Rodríguez Alumbreros com a nou director de Càritas diocesana de Tortosa, en substitució d'Agustí Castell, i sobre la represa dels assajos al Misteri de la Selva, que es representarà novament aquest any el 14 i el 15 d'agost a l'església de Sant Andreu de la Selva del Camp. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).