TRANSICIÓ ENERGÈTICA

El BarMar i el seu paper estratègic a Catalunya

La CE subratlla que les interconnexions d'hidrogen poden percebre fons comunitaris, contràriament a les d'energia fòssil.

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

La Comissió Europea celebra l'acord "polític" entre Espanya, França i Portugal pel BarMar i espera ara que es tanquin els detalls tècnics del projecte per valorar si pot rebre finançament europeu. Això és el que ha assegurat aquest dilluns el portaveu d'Energia, Tim McPhie, en la roda de premsa diària de l'executiu europeu.

A falta de concretar els detalls tècnics del gasoducte entre Barcelona i Marsella, McPhie ha subratllat que els projectes d'hidrogen sí poden rebre finançament europeu, contràriament als d'energia fòssil.

Amb tot, l'executiu comunitari espera que es tanquin els detalls tècnics del projecte per valorar si pot entrar a formar part de la llista de projectes d'interès comú, que identifica les infraestructures prioritàries que són elegibles per rebre finançament europeu. La llista d'interconnexions prioritàries s'actualitza cada dos anys i la pròxima revisió es farà el novembre del 2023.

La connexió gasística entre Barcelona i Livorno va ser una de les possibilitats sobre la taula com a alternativa al Midcat, un projecte al qual França sempre s'ha mostrat reticent a tirar endavant. Ara, amb l'acord per construir un gasoducte marítim entre la capital catalana i Marsella, la ministra ha descartat definitivament la connexió amb Itàlia.

Ribera explica que França era més partidària de reforçar la connexió elèctrica i que el govern espanyol també hi aposta però afegint-hi una connexió d'hidrogen. La ministra també cita com un dels punts claus de l'acord el fet que la nova infraestructura dissenyada per al transport de l'hidrogen pugui també fer-hi amb gas metà, mentre que a l'inrevés, no és tan viable.

"Una infraestructura de gas natural no està preparada per transportar grans volum d'hidrogen, no està preparada per transportar a barreja amb més del 15% de l'hidrogen", afegeix Ribera, que matisa que aquest era un dels punts en què França reticències per tirar endavant el Midcat.

D'altra banda, la vicepresidenta del govern apunta com a causa del descens del preu del gas, que aquesta setmana ha portat l'Estat a no haver d'aplicar l'excepció ibèrica per primer cop i que els vaixells que transporten GNL estiguin esperant per descarregar en uns dipòsits que estan plens, a les altes temperatures per l'època i a un descens de l'activitat industrial. "Que ara estiguem millor no significa que estiguem millor tot l'hivern. Pot haver-hi repunts i increments de preus en els pròxims mesos", adverteix.

Parlem del BarMar i hidrògen verd amb el professor de tecnología energètica de la UdG, Alexandre Deltell (àudio).