El greu problema de la Catalunya en despoblació

Com passa a molts pobles de muntanya, La Nou de Berguedà perd habitants. Amb 170 veïns, està lluny del mig miler que hi residia a principis del segle passat. El poble no té escola ni cap botiga.

Tampoc hi ha fibra òptica i, des de la pandèmia, no hi ha metge. "Jo he nascut i he viscut tota la vida aquí, però cada cop estem més aïllats.

És el meu poble, me l'estimo però sempre i quan puguis sortir", explica la Concepció Boixader, una de les veïnes. I per sortir d'aquest aïllament, l'Ajuntament paga un servei de taxi als veïns.

Funciona dos cops per setmana i la gent l'utilitza per anar a comprar, al metge o visitar coneguts, entre d'altres. El servei costa uns 5.000 euros l'any a l'Ajuntament, que té un petit pressupost de 300.000 euros.

El Jaume Venturós té 81 anys i viu en una casa aïllada situada a tres quilòmetres del nucli de La Nou. Té cotxe però l'utilitza poc i no s'atreveix a conduir els 18 quilometres que separen el poble de Berga.

Per això, valora molt bé el servei de taxi que paga l'Ajuntament perquè els veïns puguin anar fins a Sant Jordi de Cercs, els dimarts, i fins a Berga, els divendres.

El fa servir per anar a comprar o per anar al metge perquè a La Nou no hi ha cap botiga i, des de fa tres anys, tampoc hi ha metge, només dues hores d'infermeria cada 15 dies.

A diferència del transport a demanda, el servei de taxi no s'ha de reservar amb temps d'antelació. Surt cada dimarts i cada divendres, a quarts de deu del matí, i torna els veïns a La Nou abans de dinar.

El servei és gratuït i el paga l'Ajuntament, que el va veure necessari per ajudar la gent del poble, la majoria d'edat avançada i amb dificultats per utilitzar el seu propi vehicle.

De fet, segons explica l'alcalde de La Nou, Josep Maria Peixó, la iniciativa ha tingut tan èxit que ara l'Ajuntament vol ampliar-lo amb un servei per a les tardes del dissabte. "En aquest cas, ho fem pensant en el jovent perquè es puguin esbargir a la tarda i fins a la mitjanit", explica.

L'Esperança Cuadrado i la Concepció Boixader són dues de les usuàries que gairebé cada setmana fan servir el servei de taxi.

Asseguren que, sense el cotxe, al poble estàs aïllat i, per això, celebren que hi hagi aquest servei de taxi. "Els pobles petits estem desemparats, i sort en tenim del taxi.

En aquests poblets molts som grans i sense cotxe no podem fer res", explica. Per això, amb el servei de taxi se senten més independents i eviten haver de recórrer a familiars o amics per poder anar a comprar o al metge. "Segons quines hores estan treballant i no els volem molestar", explica Boixader.

Com més petit menys serveis

Peixó lamenta que el territori se sent "abandonat" per l'administració. "A nivell del món polític, tot és dir que lluitarà pel territori, que el tindrà en compte, però la veritat és que el territori no arriba aquí dalt de tot. Molt bla bla, però a l'hora de fer, no fan res.

Tot és no, no, no", explica. De fet, el poble va perdre el servei de metge fa tres anys, per la pandèmia, i encara no l'ha recuperat.

Només tenen quatre hores de servei d'infermeria al mes. Tampoc puja el bibliobús, ni tenen recollida de voluminosos perquè, segons explica l'alcalde, "ens diuen que som pocs habitants i no surt a compte". "Només demanem el mínim bàsic de serveis.

No reivindiquem més que els altres, però el mínim perquè la gent d'aquí pugui viure amb tranquil·litat i bé, que tingui qualitat de vida", subratlla.

A Herrera a COPE Catalunya hem parlat amb el membre del grup d'anàlisi i planificació territorial i ambiental del departament de geografia de la UdG, Xavier Martín (àudio).