L'històric origen del terme "mamotreto"

Cada dilluns l'Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres de curiositats "el listo que todo lo sabe", ens explica tres curiositats per ser una mica més savis. Aquestes són les d'avui.

D'on va sorgir anomenar ‘malandrín’ a certa mena de delinqüent?

Avui dia està pràcticament en desús però durant gran part dels últims segles (sobretot des de l'Edat mitjana cap a finals del segle XIX) el terme ‘malandrín’ era comunament utilitzat per a referir-se a certa mena de delinqüent que destacava per realitzar les seves malifetes d'una manera malvada i perversa.

No obstant això la majoria de les poques persones que usen avui dia aquest vocable el fan d'una manera poc despectiva, com llevant-li importància al delicte que ha comès el malfactor, en part perquè la seva sonoritat sembla referir-se a un diminutiu (quan no és així) i no convida a fer-ho com si es tractés d'una persona que ha comès una malifeta considerable, per aquest motiu actualment es relacioni més el terme malandrín amb lladregots o lladres d'estar per casa.

Tal com apunto en el paràgraf anterior, l'ús del vocable malandrín es va estendre a partir de l'edat mitjana, encara que el terme existeix des de l'antiguitat. Al castellà va arribar a través de l'italià ‘malandrino’, el significat del qual era ‘salteador’, en referència a aquells criminals que es dedicaven a assaltar i robar en els camins o llocs despoblats.

Per a trobar l'etimologia de malandrín, a partir del vocable italià malandrino, hem d'acudir al llatí ‘malandria’, terme amb el qual en l'antiguitat es descrivia a certa mena de malaltia similar a la lepra. Aquells que la patien eren apartats en les poblacions, havent de subsistir realitzant actes delictius (com assaltar i robar), per aquest motiu acabés derivant en l'accepció actual.

Per què en alguns països al bolígraf se'n diu birome?

En alguns països d'Hispanoamèrica (entre ells l'Argentina, Paraguai i l'Uruguai) els bolígrafs són coneguts pel nom de birome.

En realitat birome no és el nom dels bolígrafs, sinó de l'empresa que els va comercialitzar per primera vegada. El terme sorgeix com a acrònim dels cognoms dels germans Lázló i Georg Biró i Juan Jorge Meyne (Biro–Em), socis fundadors de l'empresa que va comercialitzar els primers bolígrafs inventats per Biró.

Lázló Biró, veritable artífex i inventor, va ser un jueu d'origen hongarès que va haver de fugir de la persecució dels nazis, instal·lant-se a viure en la pròspera Argentina, on va comercialitzar el seu invent.

Va ser tal la fama aconseguida per aquests bolígrafs que ja es va quedar amb aquest nom al llarg del temps.

Cal destacar que són diversos els països europeus i fins i tot d'Oceania en els quals, als bolígrafs, se'ls coneix com ‘Biro’.

El curiós i històric origen del terme ‘mamotreto’

Sol utilitzar-se el terme ‘patracol’ en català, "mamotreto" en castellà, per a referir-se a alguna cosa (baluerna) que resulta una nosa deguda a la seva gran grandària i pes, a més de la poca utilitat que se li pot donar (habitualment a cert tipus de llibres molt voluminosos però insubstancials en el seu contingut). Alguns exemples d'expressions en els quals es pot usar aquest vocable són: ‘A veure quan et portes aquest patracol d'enmig que no ens podem ni moure’, ‘L'últim llibre que m'he comprat a més d'avorrit és un patracol que no em cap en cap prestatge del moble’.

A l'origen aquest terme res tenia a veure amb objectes o llibres sinó amb persones: aquells nens que creixien grans i grassons. I és que es tenia la convicció que aquest tipus de nens sortien així perquè havien estat criats per les seves àvies o, més ben dit, malcriats, perquè es creia que aquelles que s'ocupaven a la criança dels seus néts els donaven excessivament de menjar (per aquest motiu estiguessin regordetes) i els permetien tot tipus de capritxos (pel que solien sortir bastant vagues i inservibles per a certa mena de labors quan es feien adults).

Durant l'Edat mitjana va haver-hi una gran producció literària en la qual es van escriure llibres que tenien una llarga extensió i eren de gran volum, motiu pel qual se'ls va acabar dient patracol.

Aquest terme es va encunyar en l'Antiga Grècia arran del vocable ‘mammóthreptos’ (μαμμόθρεπτος) el significat literal del qual era ‘criat/alimentat per la seva àvia’ (mámme: àvia – thretos: criar). D'aquí va passar al llatí tardà ‘mammothreptus’ i posteriorment es va estendre a altres idiomes amb influència llatina.

En castellà la paraula "mamotreto" es va registrar per primera vegada en el Diccionari d'Autoritats de 1734 i on se li va donar com a única accepció a aquest terme: ‘El llibre o quaderno que serveix per a apuntar i annotar les coses, que es necessitan tenir presents per a ordenar-les després’.