L'hora del pati. Les lleis educatives i el consens

Avui a la secció amb les escoles d'Abat Oliba parlem sobre l'educació, lleis educatives i el consens. Cada cop més s'alcen a demanar el famós pacte educatiu, però el diàleg educatiu ara és profundament ideològic, hi ha un pla que tots parlem i estem d'acord, i quan fem un pas més, totes les idiologies es posen sobre la taula i això fa molt difícil un diàleg real per fer un pacte educatiu i una llei educativa. Tant canvi educatiu ha provocat un híper legislació i en paral·lel una legislació que no es coneix. Sí que s'ha de buscar fòrum, espai o tertúlies els professors d'educació on es parli d'una manera no ideològica, d'una manera real del que necessitats alumnes i les famílies per fer una educació millor. Això és molt dificil, ja que l'educació és un dels camps de batalla entre l'esquerra i la dreta, ja que és molt central i aquests punts es troben molt diferenciats. El to de les lleis educatives en el nostre país des dels anys setanta, són unes lleis que tendeixen a suavitzar el tracte semblen més pensades per evitar traumes que per possibilitar el creixement. Cada família ha de trobar el seu espai més idoni, ja que hi ha molts models educatius i el mar legislatiu ha de ser mínim que és just el contrari que tenim ara. Les lleis educatives estan benintencionades i mal aconseguides. Les noves lleis són reformulacions de les lleis anteriors i no hauria de ser així, s'hauria de començar de zero. Una de les reivindicacions més habituals que es fan en matèria educativa és la necessitat de més recursos, i aquí es planteja el dilema de si l'educació passa per més inversió o no.