MEDI AMBIENT

La pesca fantasma, un fet que afecta greument a la costa catalana

El projecte ‘Evitem la pesca fantasma’ retira dinou arts de pesca perdudes en els fons marins

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

La "pesca fantasma" s'anomena als efectes que provoquen els arts de pesca que han quedat perduts al fons del mar o abandonats involuntàriament, i segueixen pescant sense que aquesta pesca s'aprofiti. Aquesta iniciativa per millorar la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes oceànics al litoral de Catalunya rep ara el suport del Programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat. Un total de setze arts de pesca han estat recuperades dels fons marins del litoral català el 2019 en la darrera campanya del projecte. La tasca de localització i retirada de les arts de pesca ha estat finançada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, en una actuació emmarcada dins el Pla multianual (2018-2021) de l'Estratègia Marítima de Catalunya aprovada pel Govern, on la línia d'actuació estratègica 48 preveu accions per a la minimització dels efectes negatius de les arts de pesca perdudes sobre els ecosistemes marins. El projecte "Evitem la pesca fantasma" va constar d'una primera fase de diagnosi qualitativa de la situació a través d'enquestes on-line, una segona fase de localització a través de jornades participatives i, finalment, l'extracció dels arts localitzats. Els dinou arts de pesca recuperades van ser localitzades per membres de la Federació Catalana Activitats Subaquàtiques (FECDAS). El novembre de 2019, van ser retirades dels fons marí en una campanya d'extracció d'arts de pesca perduts dirigida per la Direcció General de Pesca i amb l'assessorament de l'equip d'experts del projecte "Evitem la Pesca Fantasma" de la UB i de l'IRBio. El 40% dels arts de pesca perduts extrets es trobaven sobre el coral·ligen i en menor mesura, sobre les roques i els fons sorrenc. Pel que fa a l'impacte sobre la vida marina, es van identificar cent divuit espècies afectades, de les quals vint-i-vuit estaven atrapades i trenta-sis van arrencades o bé trencades per l'efecte dels estris perduts.

Parlem amb Professor Bernat Hereu, departament de biologia, evolutiva, ecologia i ciències ambientals de la UB