ECONOMIA

és possible tenir una renda bàsica universal?

Els primers plantejaments per part del govern espanyol anaven dirigits a totes aquelles persones que podent i volent treballar no poden fer-ho.

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

En un món on l'1% de la població posseeix tanta riquesa com el 99% restant, la instauració d'una Renda Bàsica Universal (*RBU) pot semblar a simple vista la millor opció. De fet, des que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) confirmés el seu suport, el llistat de països que s'han llançant a realitzar proves no ha deixat de créixer i Finlàndia és un d'ells. Des de l'any passat, 2.000 finlandesos en situació de desocupació reben una renda de 560 euros mensuals durant 2 anys.

Encara que els resultats de l'experiment no els revelaran fins a la finalització al desembre d'enguany, asseguren que els primers efectes de la mesura estan sent positius per als beneficiaris.

No obstant això, és difícil conèixer totes les conseqüències i efectes en la societat, en l'economia, en la cultura o en la política sense una situació real. A més, una cosa és proporcionar suport econòmic a 2.000 persones durant un període de temps determinat, i una altra molt diferent fer-ho de manera indefinida i a un nombre de beneficiarismajor.

La RBU no té res de nou. Al nostre país ja existeix una renda mínima d'inserció que beneficia a més de 638.000 persones en tot el país, amb un cost superior als 1.000 milions d'euros. És una ajuda que s'ofereix per a casos extrems i amb garanties.

"La seva instauració ens tornarà uns mandrosos". Els més escèptics a la reforma asseguren que el fet de rebre una renda mensual sense cap mena de condició provocarà la passivitat laboral dels beneficiaris. No obstant això, l'antropologia reconeix la necessitat de l'ésser humà per treballar o, simplement, ocupar aquest temps fent altres coses com estudiar o especialitzar-se en noves àrees. El fet de tenir cobertes les necessitats bàsiques pot ser un punt a favor per a no tenir por a la innovació o l'emprenedoria.

Per a Carlos Martínez, president de IMF Business School, “no podem negar la realitat: l'estat de benestar es troba en perill i la renda bàsica universal pot posicionar-se com una possible solució per a mantenir el que tenim. No obstant això, abans de posar-la en marxa hem de conèixer molt bé el com, quan i amb quin objectiu. Els prototips posats en marxa en altres països ajudaran a destriar

amb claredat moltes dels dubtes”.