Els nens hiperregalats. La manca d'il.lusió.

Totes les accions que realitzin els progenitors repercutiran en l'educació dels seus fills. La labor dels pares és fomentar una sèrie de valors en els nens que els guiïn al llarg de la seva vida i els serveixin en el futur.

Per tant, regalant al nen tot el que demana els adults cometen un greu error que portarà amb si diverses conseqüències negatives tant per al desenvolupament del petit, com per a la seva educació. Entre aquestes conseqüències podem trobar que els nens són:

Capritxosos.

No valoren les coses.

Són consumistes.

Els fa ser egoistes.

Tenen falta de creativitat.

Tenen molt baixa la tolerància cap a la frustració.

No s'il·lusionen, ni s'interessen per res.

Amb aquesta actitud on els adults consenten i donen tot tipus de regals als nens sense posar límits, donen a entendre als petits que no existeixen normes i que no tenen cap responsabilitat de guanyar-se les coses que vol.

Per a aquesta mena de nens, els pares seran aquells que han de complir els seus desitjos pel mer fet de ser-ho. Per tant, el nen *hiperregalado no coneix el valor de l'esforç, ni el que costa aconseguir les coses. Això fa que perilli la seva maduració a nivell afectiu.

Què poden fer els pares per a evitar *hiperregalar al nen

Per a evitar que els nens acabin sofrint aquesta síndrome, típic de la societat consumista en la qual vivim avui dia, els pares poden actuar de la següent manera: Serà important que els pares sàpiguen dir: no. I que els nens entenguin què és el que es pot i no es pot fer i tenir. Aquest “no” ha de ser coherent i ha de ser explicat amb claredat al nen sense imposar la regla de: “això es fa perquè ho dic jo”. Gràcies a aquest “no”, els fills:

Experimenten amb els sentiments que es donen quan les demandes o necessitats pròpies no estan satisfetes. Sensacions que són normals en la vida quotidiana de les persones i que tenen aspectes positius en la criança.

Gràcies al NO, es fa veure als nens que les coses han de guanyar-les-hi i que pari això s'han de respectar unes normes per a arribar a elles.

Els pares han de tenir paciència. Si el nen vol alguna cosa i no els hi dónes, pot haver-hi una *rabieta. Els pares han d'actuar amb calma i autocontrol. En estar tranquil, al nen se li ensenya que no s'aconsegueix res Sobretot, quan els pares no compleixen totes les demandes dels nens no han de sentir-se malament. Han d'entendre que gràcies això estan forjant el seu caràcter i això serà més important que donar-li tots els capritxos que demana. El nen ho agrairà en el futur.