EDUCACIÓ
L'hora del pati. Joc lliure
Arriba la secció amb les escoles Abat Oliba sobre l'educació, amb Jordi Cabanes i Raül Adames, directors de les escoles.
Madrid - Publicado el - Actualizado
1 min lectura
Avui a la secció amb les escoles d'Abat Oliba parlem sobre l'educació i el joc lliure. L'alternativa de les extraescolars és el joc lliure sense supervisió, el que abans dèiem avorrir-se. La naturalesa humana és com és, per una banda tenim la part instintiva i per l'altre l'experiencial, si no ens entrenem per la vida, tenim un dèficit que surt, i a vegades has de trobar-te les coses per tu mateix. Caure, fer-se rascades, forma part d'un aprenentatge que és imprescindible. Si un no s'avorreix, perd el temps i genera estratègies, acaba essent un adult amb menys recursos socials i personals. La frase joc lliure ens posa nerviosos perquè d'alguna manera ens posiciona i és molt formatiu, el fill aprèn a autogestionar-se i aprèn a aprendre. El joc lliure és que sigui escollit i dirigit pels mateixos nens sense una finalitat fora de si mateix, si fas un joc amb una intenció educativa, ja no és pròpiament lliure. No es tracta tant del fet en si tant com que hi hagi una regulació. El joc si no té una mica de risc, és avorrit, però si hi ha massa pot ser perillós i genera estres. Hi ha un moment que els pares tenen una obsessió per la protecció que els estan desarmant. Del que estem parlant no és d'un risc físic sinó psicològics, que els permeti créixer. S'ha descobert alumnes que tenen més problemes perquè s'ofeguen en un got d'aigua. La pantalla no sempre és joc lliure, més de dues hores diàries davant de la pantalla acaba tenint conseqüències. El gran problema de la pantalla és la solitud, que jugui sol. Una de les activitats que ens genera creixement és la relació amb els altres.