Molts emprenedors però poc recorregit empresarial

A Espanya la vida mitjana de les empreses emergents (start-ups) és de dos anys i la dinàmica de creació i destrucció d'empreses és de les més altes d'Europa Emprendre és un verb que sembla que està de moda a Espanya. L'anàlisi d'estadístiques que es fa de la vida de tota l'empresa mostra que aquesta vida és bastant limitada contràriament a l'opinió pública a crear una empresa, és una cosa a llarg termini. Avui, emprendre té connotacions relacionades amb l'èxit social i econòmic, però la realitat és força més dura del que es pensa. Es calcula, que només el 5% de les start-ups espanyoles arriba als 5 anys de vida i que un 15% no supera l'any on s'analitza 1252 start-ups espanyoles.

Molts espanyols es van animar a emprendre i l'autoocupació va ser per a molts, l'única solució per a poder incorporar-se al mercat laboral davant un entorn de crisi econòmica, elevades taxes d'atur i molts problemes per a trobar una feina de qualitat.

Des del 2013 hi ha una tendència positiva a detectar oportunitats de negoci. Avui, el 6,4% de la població adulta espanyola és emprenedora. Aquesta tendència es veu reforçada pel fet que gairebé la meitat de la població d'entre 18 i 64 anys considera que té els coneixements, les habilitats i l'experiència per a emprendre, i arriba al 84% entre tots els que estan involucrats en les activitats emprenedores.

La realitat emprenedora no s'assembla en res a la història de l'assalariat que té una idea innovadora i que en poc temps aconsegueix milions i una vida de luxe, tot i que el discurs es manté. Segons el baròmetre del 2019, la vida mitjana de les empreses emergents és més aviat curta: a Espanya ronda els 2,3 anys i a Europa, els 2,4 anys. A més, la dinàmica de creació i destrucció d'empreses és de les més altes entre les grans economies europees, només superada pel Regne Unit.

Parlem amb Enric Serradell, professor en economia i empresa de la UOC