Els sindicats de l’educació continuen amb mobilitzacions

Els sindicats de l’educació continuen amb mobilitzacions per denunciar que la negociació sobre la recuperació de retallades que plantejaven no avança, segons expliquen des d’USTEC-STEs. El motiu és que la negociació és “inexistent”.Reclamen que es concreti el retorn de retallades en el pressupost del 2023 i que s’avanci en allò sense cost econòmic. Sobre la recuperació de l’hora lectiva, denuncien que el càlcul de docents s’ha fet a la baixa i reclamen recursos per cobrir cada hora.

Els sindicats i el Departament d’Educació van signar a principis de setembre un acord pel qual es comprometien a recuperar l’horari lectiu previ a les retallades per als docents tant de primària com de secundària. Llavors, però, es va dir que es donaven el primer trimestre de marge per continuar negociant la resta de punts que els van portar a les vagues del curs passat.

Yolanda Segura, Mestre i portaveu de USTEC ha denunciat que aquesta negociació no està avançat i ha apressat el departament a plantejar propostes concretes que es recullin en els pressupostos del 2023. Un projecte de comptes que des del sindicat han reclamat i al que asseguren que no han tingut accés, motiu pel qual desconeixen les prioritats en l’àmbit educatiu.

Hi ha decisions sobre fer mobilitzacions la setmana vinent i en ser preguntada sobre la possibilitat de noves vagues ha afirmat que per a USTEC “tot està obert”. Malgrat tot, no s’aixecaran de la taula de negociació.

Sobre aquestes crítiques, la directora general de Professorat, Dolors Collell, ha assegurat que s'estan complint els terminis pactats prèviament. Collell ha recordat que a finals de setembre Educació va presentar una proposta escrita als sindicats i que aquest mes d'octubre s'han reunit diverses comissions de treball específiques. A més, al novembre i al desembre es reunirà la mesa sectorial.

Avançar en propostes concretes

En les reunions que s’han mantingut no s’ha avançat “gens” i ha criticat que només hi han assistit tècnis, però no han fet ni el conseller ni la directora general del Professorat. Una de les principals crítiques és que Educació no ha fet “cap mena de proposta” sobre la resta de reivindicacions i, en alguns punts, “no ha donat marge de negociació”.

Entre aquestes reclamacions hi ha un pacte d’estabilitat per al personal interí al marge del procés d’estabilització que està en marxa, avançar en l’FP tant pel que fa a l’equiparació salarial com amb una oferta adequada i retornar el primer sexenni a sis anys —que està a nou actualment—. En aquest sentit, ha apuntat que en les mediacions fetes al juny es va proposar recuperar el primer estadi amb una partida d’uns 40 milions d’euros i s’ha preguntat on han quedat aquests diners, ja que finalment no s’ha aplicat.

També reclamen propostes sobre l’aplicació del nou currículum, sobre el que que van demanar una moratòria; la retirada del decret de plantilles, que surtin al concurs de trasllats totes les places que no siguin propietat de ningú i una legislació que “blindi i reguli” la immersió lingüística, ja que asseguren que els centres que havien d’aplicar el 25% ho han de continuar fent tot i els canvis normatius introduïts.

Cobrir cada hora per la reducció

L’aplicació de la principal proposta que va portar a l’acord, la recuperació de l’horari lectiu per als docents, passant de 24 a 23 hores a primària i de 19 a 18 a secundària, també ha estat criticat pel sindicat. I és que l’acord signat contemplava que la mesura s’apliqués a partir de l’1 de gener del 2020 i USTEC afirma que això va ser així perquè Educació ho va dictaminar.

Segura ha recordat que va ser decisió del departament fixar l’1 de gener i ha afirmat que ells van signar perquè de no fer-ho s’hauria perdut la possibilitat de recuperar l’horari i incorporar més docents. Tot i això, ha insistit que és el departament qui ha de concretar com es portarà a la pràctica aquesta reducció i no ells, i ha explicat que els han anunciat que els centres rebrien aviat les indicacions.

Mancarien 1.200 docents de més

Més enllà de la concreció, USTEC ha reclamat també que es canviï la fórmula per la qual es calculen les dotacions de docents necessàries per cobrir cada hora i és que asseguren que l’actual fa un càlcul a la baixa.

Educació va anunciar en un primer moment la incorporació de 3.500 docents al gener, però assegura que el mateix departament reconeix que en farien falta 1.200 més per cobrir cada hora que passaran a quedar lliures. Ha afegit que, en cas de no fer-ho, quedaran hores sense cobrir que se sumaran a les que ja no es van cobrir el 2017, amb la recuperació de la primera hora, i que això anirà en detriment de l’atenció a la diversitat.

Valoració negativa de l’avançament del calendari

Finalment, USTEC ha compartit els resultats d’una consulta a uns 200 centres sobre l’avançament del calendari escolar. Els resultats mostren que gairebé un 74% fan una valoració negativa o molt negativa d’aquesta mesura, un 30% assegura que no tenia les plantilles completes a 1 de setembre i un 50% que no ha tingut temps per organitzar el curs. A més, més d’un 50% ha respost que personal del centre va haver de cobrir les tardes del setembre.

Segura ha exigit al Departament d’Educació que faci una valoració qualitativa abans de decidir si aquesta mesura introduïda enguany es manté de cara al curs vinent.