El 93% dels corbs marins tenen microplàstics

El projecte de recerca DESMARES III dels grups en Biologia Animal i Biodiversitat i Recursos Marins de la Universitat de Girona (UdG) arriba al final amb noves evidències sobre la salut del corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), una espècie d’ocell vulnerable a l’extinció. L’estudi ha detectat la presència de microplàstics en el 93,7 % dels exemplars estudiats a la costa catalana.

L’acumulació de plàstic en ambients marins i costaners ha crescut en els últims anys i es preveu que segueixi incrementant de manera exponencial fins al punt que ja es considera un problema ambiental greu.

Els microplàstics són porcions de materials plàstics de diferent procedència i de menys de cinc mil·límetres. Com que el corb marí emplomallat s’alimenta de preses que, prèviament, han ingerit microplàstics, la seva presència en aquesta au té un elevat interès científic.

El projecte ha quantificat i identificat la tipologia dels microplàstics presents en el corb marí emplomallat a les costes de Catalunya.

Ho han fet a partir de l’anàlisi dels estómacs i les egagròpiles, unes boletes de material no digerit que l’ocell regurgita cada nit. Els investigadors i investigadores han comptabilitzat que el 93,7 % dels aparells digestius d’aquesta au presenta microplàstics. La tipologia dominant als aparells digestius ha estat la fibra (99,6 %).

El 52,2 % d’egagròpiles analitzades també presenta microplàstics. La tipologia de plàstic més freqüent a les egagròpiles ha estat la fibra (1.062 mostres) i, en menor mesura, fragments (36).

El principal color identificat és el negre, seguit pel vermell i el blau. El color de les mostres representa una informació valuosa perquè dona pistes sobre l’origen i de quin tipus de plàstic es pot tractar.

S’ha observat que els exemplars del Maresme presenten una major incidència de microplàstics en els sistemes digestius, en comparació amb els de la Costa Brava.

L’equip científic també ha detectat diferències en la seva quantitat en funció del sexe de l’exemplar i ha determinat que les femelles acumulen més residus.

La longitud dels microplàstics, tant en estómacs com en egagròpiles, era intermèdia: entre 1mm i 2,5mm. També s'han trobat plàstics més grans, de 5 mm, com ara fils de pesca.

Metalls pesants i paràsits

El projecte DESMARES III ha fet una anàlisi de mostres de ploma, fetge i múscul del corb marí per avaluar com la contaminació per metalls pesants afecta l’espècie. Els resultats mostren que els individus amb menys reserves de greix i, per tant més dèbils, presenten una major quantitat de metalls pesants.

Destaca l’elevada càrrega parasitària que s’ha observat en els 20 individus de la mostra. En aquests individus s’hi han comptabilitzat un total de 1.520 paràsits, els quals s’han identificat com nematodes de la F. Anisakidae. Pertanyen a l’espècie Contracaecum rudolphii i són habituals del gènere Phalacrocorax. El corb marí n’és l’hoste definitiu i no li causen la mort, però li poden produir estrès i debilitar-lo.

Minimitzar l’impacte de la pesca

DESMARES III ha donat continuïtat les dues edicions anteriors amb accions com l’increment d’egagròpiles a l’estudi, fins a 4.500 mostres, per determinar la dieta del corb marí. També s’han equipat amb GPS un total de 72 individus de corb marí per conèixer-ne els moviments.

La recerca s’inclou en un projecte global desenvolupat en tres fases sota el títol “Cap a la sostenibilitat del sector pesquer artesanal: el corb marí emplomallat com a espècie emblema de les àrees protegides”.

La recerca s’ha liderat pels investigadors i tècnics del grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG), Carles Tobella, Josep Maria Bas, Albert Compaña, Xènia Frigola, Marta Muñoz i Margarida Casadevall; hi han col·laborat estudiants que hi han desenvolupat el seu Treball Final de Grau (Nil Macià i Irene Canal) i s’ha finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.

Globalment, el projecte ha abordat la problemàtica de les captures en xarxes de pesca artesanal que afecten espècies com el corb marí emplomallat i les tortugues.

Per mitigar aquesta situació no desitjada ni per científics ni per sector pesquer, s’han realitzat proves amb uns llums a les xarxes de pesca per allunyar ocells marins o tortugues, sense que les captures comercials es vegin afectades.

Així, la recerca ha pretès contribuir a disminuir aquests accidents i protegir la fauna marina. Per dotar la pesca artesanal d’una major sostenibilitat, el coneixement desenvolupat al llarg del projecte es transferirà als organismes gestors i al sector de la pesca.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb l'investigador del grup de biologia animal de la UdG, Carles Tobella (àudio).