La jubilació dels boomers trencarà estereotips

Són més de catorze milions de persones, i alguns d'ells es començaran a jubilar l'any que ve. Els baby boomers, nascuts entre el 1957 i el 1977, es preparen per afrontar el canvi de rutina que arriba després de l'etapa productiva. I encara que, segons la X Enquesta Institut BBVA de Pensions, set de cada deu baby boomers consideren que la vida dels jubilats de la seva generació serà pitjor que la dels actuals perquè s'hauran de jubilar més tard i percebran una pensió més baixa, els experts consideren que amb ells arribarà un canvi de paradigma que posarà fi a l'estereotip clàssic del jubilat.

"No es resignaran a l'estereotip clàssic del jubilat que només juga a la petanca o es passa els dies mirant com avancen les obres públiques. Viuran una jubilació amb una actitud molt més proactiva, no es conformaran a ser aparcats en institucions sociosanitàries i reivindicaran el seu dret a viure aquesta etapa de la seva vida amb plenitud, duent a terme les activitats que hi donin sentit", afirma Enric Soler Labajos, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'expert afegeix que, a més d'haver estat els artífexs d'un gran canvi social, seran pioners en el gran canvi de l'experiència d'estar retirat de la vida laboral. "Els antics geriàtrics ja es preparen per a aquesta revolució i assumeixen que el futur passa pels avenços de la telemedicina i que les infraestructures actuals s'hauran d'adequar com a unitats d'estades curtes, per a convalescències. Tenen clar que els baby boomers dirigiran la seva pròpia vida tant en la jubilació com en la vellesa, cada vegada més tardana", explica.

En opinió d'Enric Soler, expert en psicologia de la salut i qualitat de vida, hi ha una sèrie de circumstàncies que propicien aquest canvi. La primera és que els baby boomers han tingut una nutrició, una higiene, una atenció sanitària i unes condicions laborals més bones, i també uns nivells d'educació més alts que les generacions anteriors. I aquesta millora en la qualitat de vida retarda l'envelliment. D'altra banda, els baby boomers estan molt acostumats a grans canvis: són la generació que va passar de la dictadura a la democràcia, la que va assumir una nova identitat europea, la que va viure el canvi de la pesseta a l'euro, la que va incorporar la dona al mercat laboral i també la que s'ha adaptat al canvi del món analògic al digital. "Tot això ha fet que sigui una generació cognitivament molt activa", explica el professor col·laborador de la UOC.

Però, a més, les seves condicions físiques no són les mateixes que les dels que es començaven a jubilar fa dues o tres dècades. Un estudi científic finlandès recent ha conclòs que els septuagenaris i octogenaris d'avui caminen entre vint i quaranta centímetres per segon més ràpidament que les persones d'aquesta franja d'edat de fa vint anys, i que són capaços d'agafar amb una força entre un 5 % i un 25 % superior. "A més, tenen més capacitat pulmonar, més fluïdesa verbal, més raonament i més memòria de treball. I a tot això cal sumar-hi que la fragilitat i la prevalença de les demències disminueix des de fa deu anys, mentre que els recursos per fer front a la deterioració física i cognitiva han millorat notablement", afegeix Soler.

Consells per a una jubilació saludable

No obstant això, hi ha determinats factors de risc que poden dificultar una jubilació saludable. Entre aquests factors, Enric Soler cita el fet que la feina hagi estat l'única cosa que hagi donat sentit a la vida; haver estat addicte a la feina; tenir una personalitat rígida, amb dificultats per integrar els canvis importants; no haver tingut l'oportunitat de fer una feina que resultés gratificant; patir un trastorn psicològic en el moment en què arriba aquest gran canvi d'estil de vida; tenir antecedents de dificultats d'adaptació, especialment haver patit trastorns adaptatius; no haver sabut gaudir del lleure o dels períodes de vacances; no mostrar interès per activitats gratificants fora de l'àmbit laboral, o bé tenir antecedents de problemes per afrontar dols. "La pèrdua del rol professional i de poder adquisitiu són dos exemples de pèrdues associades a la jubilació que, com a tals, ens enfronten a un procés de dol", afirma l'expert.

Soler també adverteix que, per aconseguir fer aquest salt cap a una nova manera de viure l'etapa postlaboral, la nova generació de jubilats s'haurà d'enfrontar als falsos mites que la nostra societat ha alimentat sobre el valor del jubilat en una societat massa preocupada per la productivitat. Per això aconsella als baby boomers que estiguin a punt de jubilar-se que es plantegin com volen viure la jubilació, que la planifiquin per, després, adaptar-la si cal i prendre consciència del valor de l'experiència. "En les cultures orientals es respecta la gent gran per la seva experiència de la vida. Se'ls considera savis per tot el que han viscut. Aquesta intel·ligència cristal·litzada no pot caure en un sac foradat", recorda.

També considera fonamental preparar-se per al trànsit de l'etapa productiva a l'etapa de la jubilació. "Ja hi ha empreses, com ara Transports Metropolitans de Barcelona, que ofereixen una intervenció psicoeducativa als treballadors els últims anys de la seva etapa productiva. També seria recomanable que el canvi fos progressiu: anticipat, més o menys planificat i gradual", aconsella.

D'altra banda, les TIC tindran un paper molt important en el nou paradigma de la jubilació com una eina que faciliti i permeti l'experiència d'una jubilació reconnectada amb la societat, en què la persona jubilada no es resignarà a quedar relegada a un paper passiu. De fet, els jubilats actuals ja fan servir les eines digitals per socialitzar.

"Les dades de què disposem mostren que les persones de la tercera edat fan un ús del telèfon intel·ligent més limitat que les generacions més joves, hi estan molt menys enganxades. No obstant això, el consideren tan important en la seva vida quotidiana com les generacions més joves", indica Mireia Fernández-Ardèvol, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, experta del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i una de les investigadores del projecte BConnect@Home - "Connectat a casa": l'ús de tecnologies digitals entre les persones grans. Aquest projecte conclou que la meitat dels accessos al mòbil de la gent gran que ha participat en l'estudi correspon a trucades (incloses les fetes amb WhatsApp o Telegram) i missatgeria instantània. Pel que fa a la popularitat de les aplicacions, WhatsApp ocupa la primera posició de manera predominant.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb el professor associat de psicologia i ciències de l'educació, Enric Soler (àudio).