Les fake news sanitàries. El virus de les xarxes

Ja són 14, ara per ara, les grans empreses que s'han donat de baixa de la pròxima edició del Mobile World Congress (MWC): LG, Ericsson, Nvidia, Amazon, Gigaset, NTT DOCOMO, UMIDIGI, Vivo, Intel, Facebook, Rakuten, Cisco, Mcafee i Sony, i el degoteig és constant. De fet, entre les empreses que s'han fet enrere només una és xinesa i la realitat és que les xifres de persones infectades més enllà del territori xinès representen entre l'1% i el 2% sobre el total. La sensació de por és una de les emocions que ens porta a prendre més decisions, com a reacció gairebé per necessitat antropològica. Davant d'una notícia que ens genera por, és més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la; sovint, per bona intenció ens convertim en difusors de desinformació. Un estudi recent demostrava que les notícies falses o fake news es propaguen més ràpidament, de manera més profunda i més àmpliament que la veritat en totes les categories d'informació. No solament atenem prioritàriament als continguts que connecten amb les nostres pors, sinó que també els tendim a divulgar amb més intensitat i celeritat. En aquesta línia, l'estudi afirma que, si les notícies falses s'aprofiten d'emocions com la por, el fàstic o la sorpresa, tenen més probabilitats de ser compartides. La desinformació en l'àmbit sanitari resulta molt perillosa perquè repercuteix de manera molt directa en la salut, la seguretat i el benestar de les persones. I és que la difusió de notícies falses mèdiques a les xarxes socials té un nivell alt de propagació. El 40% d'aquestes informacions contenien errors o eren directament falses, i es van compartir 451.272 vegades durant 5 anys (del 2012 al 2017).

Parlem amb Alexandre López-Borrull. Expert en comunicació científica.