L'hora del Pati: La sobreprotecció.

ELS CONCEPTES DE LA SOBREPROTECCIÓ.

La sobreprotecció no és protecció és desemparament, la sobreprotecció, fins i tot, pot ser una mena de maltractament

En tot cas els deures no poden ser una asfixia familiar, ni pel temps que ocupen no perquè els hagin de fer els pares.

El problema més greu ara a l’educació és la incapacitat dels pares per veure patir els seus fills.

Però hi ha dos dolors diferents: el dolor infèrtil, trencar-se una cama, que es mori el teu pare i un dolor molt fèrtil el dolor d’assumir les conseqüències dels teus actes

Si impedeixes que el teu fill pateixi aquest dolor li estàs impedint que desenvolupi les eines de la maduresa y, per tant, el converteixes en un incapaç.

Com que li negues al teu fill una eina imprescindible per a una vida de qualitat, és un maltractament similar al que li faries si li tallessis una mà ...

És molt pitjor ser un pare sobreprotector que ultrautoritari. Contra un excés d’autoritarisme un es pot rebel·lar i forjar la pròpia personalitat, davant el no-res educatiu no et pots revelar perquè no tens consistència suficient per fer-ho.

Què podem fer per no sobreprotegir el nostres fills?

Pensar que els nostres fills no són nostres, a llarg termini són d’ells mateixos, i no són, sobretot, el nostre disseny

No evitar-los cap treball que els correspongui a ells. Des de portar la cartera al cole a fer els deures.

Distingir entre culpa i responsabilitat, et perdono que hagis trencat el vidre, però m’ajudaràs a pagar-lo o a canviar-lo.

Deixar que assumeixin les conseqüències dels seus actes

La funció principal d’una pare és dir NO

Molt important, estimar-los pel que són i no pel que fan.