Com ens poden afectar els comentaris negatius a les xarxes?

Empipament (54%) i tristesa (21%) són les principals emocions que porten als usuaris de xarxes socials de Catalunya a realitzar un comentari negatiu, missatges que en la majoria de les ocasions estan relacionats amb idees polítiques (49%) i crítiques a conductes (44%); es publiquen sobretot en Facebook (54%), Twitter (38%) i Instagram (10%); i es difonen principalment en perfils de persones desconegudes (62%).

Destaca el fet que el col·lectiu que més comentaris negatius rep i realitza en aquesta regió és el de majors de 65 anys.

En aquesta comunitat, la reacció més comuna quan es rep un comentari nociu és bloquejar i esborrar el missatge (35%), respondre de manera breu i indiferent (34% dels casos), intentar defensar-se (13%), parlar del succés (12%) i contraatacar amb un altre comentari nociu, una actitud que únicament adopta el 3% dels usuaris majors d'edat.

Són algunes de les conclusions de l'informe ‘Comentaris negatius en les xarxes socials’, que avui han presentat Fundació MAPFRE i la Universitat de Deusto, i que relleva dades interessants a nivell nacional com que les dones són des de lluny les més afectades en aquesta mena de situacions, ja que arriben a sofrir fins més del doble d'inseguretat que ells (22% en dones i 8% en homes), de por (6% i 1%), problemes d'alimentació (10% i 2%) i problemes de somni (15% i 9%), així com tristesa (22% i 11%) i nerviosisme (25% i 12%), dades que posen de manifest el gran impacte que té el ciberassetjament en la salut mental i física.

La recerca, resultat d'una enquesta realitzada a Espanya a 2.520 adults, analitza els comentaris negatius rebuts i enviats en les principals xarxes socials, dona a conèixer les conseqüències d'aquesta mena de missatges en la salut mental, emocional i física, i identifica protocols per a ajudar la societat a gestionar adequadament l'impacte.

Política, aspecte físic i sexe

L'informe subratlla que “l'assetjament en xarxes socials abasta diferents situacions, des d'insultar, amenaçar, difondre falsos rumors i fins a suplantar identitats, accions que en general es duen a terme mitjançant comentaris o missatges privats” i que segons l'enquesta realitzen en major mesura els homes (16%) que les dones (9%).

Entre ells, el tema més freqüent dels comentaris negatius que reben és el de la política (52%), així com continguts per a criticar una idea (47%) o una conducta (17%). Els continguts que menys reben ells són aquells vinculats amb la salut mental (2%) i la família (3%).

Per contra, elles també reben un percentatge alt de comentaris negatius relacionats amb “crítiques a idees” (45%) i política (28%), però a diferència dels homes, un 22% rep missatges privats nocius sobre el seu aspecte físic (22%) i un 10%, amb contingut o temàtica de connotació sexual, especialment entre les joves de 18 a 25 anys.

Els majors de 35, més indiferents

Les reaccions més generalitzades a l'hora de rebre un comentari són respondre de manera breu i indiferent (39%) i bloquejar i esborrar el comentari (38%).

Destaca el fet que els joves mostren “major reactivitat emocional” que els majors de 35 anys quan reben un comentari negatiu i en aquest sentit, gairebé el 50% de majors de 35 anys afirma que el comentari negatiu “no va tenir cap impacte”, mentre que, entre els joves, només el 34% va reconèixer que no els va afectar.

Més dones en Instagram

Els joves i les dones són els usuaris favorits d'Instagram. En aquest sentit, aquells entre 18 i 34 anys empren més aquesta xarxa social (un 88% entre 18-24 anys i un 93% entre 25-34 anys) i 7 de cada 10 dones (77%) afirma utilitzar aquesta plataforma enfront del 52% dels homes, una dada que segons els autors de l'informe pot deure's als rols de gènere i estereotips marcats per a cada sexe.

Instagram és una xarxa en la qual predomina la imatge i el vídeo, i una de les maneres que té la dona d'obtenir l'acceptació per part de la societat continua sent la imatge corporal.

L'estudi també destaca que la xarxa més ocupada per persones majors de 35 anys és Facebook. Al voltant d'un 80% indica que té un perfil en aquesta xarxa social.

Majors de 45 anys

Amb l'edat, es publiquen i es reben més comentaris negatius. Segons la recerca, la franja d'edat que més comentaris negatius rep i realitza en les socials és el grup d'edat format entre 35 a 54 anys. En concret, 6 de cada 10 (68%) persones que publiquen missatges nocius són persones de més de 45 anys, mentre que aquelles entre 18 i 35 anys representen el 10%. Respecte a l'edat, l'informe apunta una dada curiosa.

Encara que els joves presenten nivells més alts de regulació emocional i estratègies que permeten afrontar millor aquest tipus de missatges, perquè estan “més acostumats” que els majors a les xarxes socials, resulta que les persones entre els 18 i 35 anys sofreixen nivells majors d'estrès, depressió, ansietat, insatisfacció corporal i afecte negatiu que la resta.

Diferències per CCAA

Les comunitats autònomes de Madrid i Galícia són les que més comentaris negatius realitzen sobre política (52 i 54% respectivament), mentre que el 50% dels enquestats de País Basc i Andalusia publica comentaris negatius respecte a “crítiques a idees”.

També destaquen altres dades interessants, com, per exemple, que el 58% dels usuaris de xarxes socials de Comunitat Valenciana i Castella i Lleó tenen comptes secundaris anònims, per sobre de la mitjana de la resta de comunitats, que oscil·la en el 30%; que la regió que més contraataca amb un altre comentari és la Comunitat Valenciana; i que els qui més parlen del succés i el comparteixen amb altres persones són els usuaris de xarxes socials de Castella i Lleó i Castella-la Manxa.

Parlar del succés amb persones pròximes

“L'educació i el suport es converteixen en els millors aliats per a poder enfrontar-se a aquesta onada d'odi en les xarxes socials, una realitat palpable, que genera malestar general i empitjora la qualitat de vida, i que pot portar a situacions complicades d'ansietat i depressió”.

Així ho indiquen els autors de l'informe, els qui consideren necessari aprendre a gestionar situacions d'empipament, decepció, ràbia i frustració per a “ser capaces d'inhibir conductes destructives i gens adaptatives com la publicació de comentaris negatius”.

Entre les eines d'ajuda, proposen, a més, promoure l'expressió d'aquestes emocions d'una manera “sana”, que no impliqui infligir conscientment mal a una altra persona; i expressar els sentiments, és a dir, “parlar del succés i compartir l'experiència amb persones pròximes i que sàpiguen escoltar”.

Suggereixen, a més, que existeixi una regulació més estricta sobre com actuar davant situacions d'assetjament i que les futures polítiques advoquin per la protecció de l'usuari i promoguin que les xarxes socials executin un filtrat de contingut violent, innecessari i que afecta la salut de la persona.

A Herrera a COPE Catalunya hem parlat amb la coordinadora de l'informe i psicòloga de la fundació Mapfre, Alicia Rodríguez (àudio).